Aquiles i jo…

Avui, cap a les 3 de la tarda, el text del meu WhatsApp a la colla ha estat, literalment:

“Jo tinc un amic grec (és "mirmidón" realment) un tal Aquiles, que m’està donant la murga des de dilluns, així que avui no vindré...”

Doncs bé, perseverant amb la meva falta absoluta de criteri, ni grec, ni mirmidon, ni troià, ni rés de rés. .. Tot i que, sí, em feia mal el tendó d’Aquiles (a resultes de la topada/trepitjada de la Mercedes dilluns jugant a soft-raquet) m’he “obligat” a anar-hi, no me’n he pogut estar de provar-me. I tot i que he tingut la temptació final de no anar-hi (m’he fet fins i tot, jo mateix, altra cop la juguesca de passar abans per casa, per anar fins al club ja canviat per veure si així se’m treien les ganes) poc abans de que la colla arranqués a córrer, jo ja estava allà, llest un dimecres més pel ritual setmanal d’anar fins al Parc Cervantes.  I no, no ha anat gens malament (fins i tot millor que dimecres passat) tenint en compte la xafogor que feia avui.

Avui ens hi hem arreplegat per anar a córrer la Maria, la Belén, la Núria, en Marco, en Per, en Xavi, l’Albert i jo.

“Txabi‘s Cervantes history” de les darreres sortides de dimecres, ara que he agafat regularitat:

   Dia                4/7       27/6    20/6    13/06      9/5
   Mitja de        5:17      5:19     5:15      5:07      5:06
   Temps de     41:04    41:07   41:07    40:17     39:42 
   Recorregut   7,770    7,720   7,830    7,870     7,780  ... coses del Garmin  (*)

Com veieu, força regular, sigui quin hagi estat el moment anímic de cada dimecres. Molt content de la sortida del 9 de maig... i “molt resultona” la del 20 de juny, tot i els cigrons que em vaig cruspir per dinar aquell dia... Els dimecres que falten de pel mig son perquè el recorregut no ha estat exactament el mateix. Aquests d’aquí son tots iguals, metro més, metro menys (el Garmin "me vacila" (*), perquè cada dimecres corro exactament pel mateix lloc, "sin atajos").

I divendres ? (hi ha el "Sopar d’estiu" al Club); doncs qui sap si aniré, o no, a córrer per Les Aigües: potser sí que hi vagi, o potser no; amb mi ja se sap que mai se sap.

(C.Q.  621  70-273-348)