Un dimecres rodó !

Últim dimecres de córrer fins al  Parc de Cervantes de la temporada; i ho he fet a un molt bon ritme, a 5:13 , el meu segon millor ritme de la temporada, tot i la calor que fotia; soc genial !. El meu cos continua desconcertant-me: avui, que estava convençut de que “faria figa” i que potser,en arribar al Ajuntament d’Esplugues “giraria cua”, vaig i faig un dels meus millors temps de la temporada (...tot i que ja m’avorreix el fer sempre, cada dimecres, el mateix recorregut). Avui hi hem anat en Per, l’Albert, en Xavi i l’Enric.

-“Avui anirem xino xano, tranquils”... han dit; però a tots aquests no els feu mai ni cas, perquè un cop arribats a la altura del rentat de cotxes (llavors jo ja anava uns 200 metres per darrera) en Per s’ha posat a tirar, a tirar, a tirar... i s’han perdut en la llunyania. I el bo del cas és que, com que en Per tenia hora al club amb en David -l’osteòpata- després d’haver “revolucionat al grup”, en arribar a la Nestlé ha girat cua i se n’ha entornat.

Hem fet l’habitual reunió a la font del Cervantes (que bàsicament, del que es tracta, és de que ells s’esperen a que jo hi arribi... parlant en plata); quan jo hi he arribat, ells han continuat fins a la Creu de Pedralbes i jo, un cop herecuperat “el resuello”, me n’he entornat al club.  

He acabat content, satisfet... rebentat però content i satisfet.

En arribar al club, abans de sortir a córrer, li he explicat a l’Albert  les molèsties que tinc a la planta del peu esquerra, en “el pont” del peu: el diagnòstic, en plena sintonia amb en Dario, que també hi era quan li explicava, ha estat clar i rotund:  F Fascitis plantarr

(...no “cistitis” plantar, com els vaig sentir dir a uns runners l’altra dia).

Por fascitis plantar se entiende una inflamación aguda de la aponeurosis plantar del pie. El síntoma principal es dolor plantar en el talón o en la zona media de la planta del pie, el cual no suele deberse a un traumatismo, sino al desgaste por el trabajo habitual que realiza, es decir, al microtraumatismo repetitivo. El problema se puede ver causado o agravado por un calzado inadecuado, así como por malas posturas, trabajo excesivo de esta zona, por ejemplo correr cuesta abajo.En la fascitis plantar se inflama el tejido conectivo grueso que está en la planta del pie y que se fija al talón (aponeurosis o fascia plantar). El dolor se siente normalmente en la base antero-medial del talón y suele ser más agudo por las mañanas por la rigidez que se presenta durante la noche, y al realizar ejercicios que demanden de un aumento mayor de la carga sobre la zona. La fascitis plantar ha sido atribuida frecuentemente a la existencia de espolón calcáneo, un hallazgo radiológico consistente en una exostosis del calcáneo. La presencia de espolones calcáneos se ha asociado con la fascitis plantar, al ser una reacción perióstica al aumento de tracción de la musculatura plantar medial del pie, aunque no deben considerarse como patognomónico de la patología, dado que la fascia plantar se inserta por encima del espolón, y no como prolongación del mismo.

El tratamiento suele incluir fisioterapia, AINES o corticosteroides, y necesariamente la modificación del reparto de fuerzas plantares con plantillas o soportes plantares termoconformados. Un calzado adecuado sirve como remedio y como prevención. En casos agudos y como medida paliativa puede realizarse un vendaje funcional que elimine la tensión plantar medial (dura aproximadamente de 2 a 3 días) o inyecciones de corticoides directamente en la inserción fascial plantar talar.

I això, la meva "fascitis", ha estat provocada per córrer ? Noooo, precisament per córrer, no. La "culpa" la tenen els partits de soft-ràquet; però no per l’esport en sí, sinó pel calçat. I és que, després de gaire bé quatre anys i mig corrent, el meu peu s’ha emmotllat als moviments del córrer, i he portat sempre les sabatilles adequades. Quan corro, el peu es doblega en fer el moviment de la petjada, i a la vegada es doblega la sabatilla. En canvi, per jugar a soft-raquet porto les meves velles “Wilson”, molt rígides, i en fer el moviment del peu, el peu es doblega ... però no la sabatilla, i això és el que acaba produint-me (per sobre-càrrega) la fascitis plantar. I deu ser ben bé això, perquè m’ha aparegut després d’haver jugat dilluns... però en canvi no m’ha molestat gens corrent avui.

En principi, és bo el repòs i el fer rodar -amb el peu nu- una pilota de tennis per la planta del peu. Ho provarem !.

Divendres, ara sí, serà la última sortida de la temporada, per la Carretera de les Aigües, amb cervesa de germanor al bar de la Plaça Mireia en acabar.

Per cert que avui he aconseguit, ja, la xifra de vendes prevista en el pressupost per tot aquest any 2012; així doncs... un dimecres rodó !.

(C.Q.  662  75-291-371)