Viatjar per tot el mon…

… sense moure’m de casa.

Això és el que -virtualment- et permet el voluntariat al àrea de transport.

Tot i que tinc el torn de tarda, avui m’he plantat ja a mig matí al Estadi; i és qué, a diferència del meu voluntariat del B-10 (en que vaig ser-hi tots els dies, a costa de dies de vacances),aquí al B-12 només podré -per assumptes de feina- estar-hi els dos caps de setmana, i creia que anar-hi avui pel matí (igual que faré dissabte i diumenge vinent ) em “compensaria”.

La primera sortida del matí, al poc d’arribar (amb “canvi de montura” perquè, al no ser el meu torn, el meu vehicle nº 27 no estava disponible, i he anat amb una Vito, la nº 30) ha estat per anar amb

6 persones fent el recorregut: Estadi-Estació de Sants-Expo Hotel-Hotel H10 Mar-Hotel Vincci Bit-Estadi, per portar a un periodista de RUSSIA (Moscou) fins l’Estació de Sants; d’allar, anar fins al Expo a recollir 3 persones de FINLANDIA (la leader group i dos atletes) i 2 atletes de RUANDA per portar-los als hotels H10 i Vincci respectivament. Camí dels hotels els he pogut oferir un dels espectacles més típics de Barcelona: el clàssic embús de la Ronda Litoral, que aquest cop, però, estava més que justificat perquè un cotxe s’ha incendiat a l’altura de “La gamba d’en Mariscal” del Passeig de Colon. Quan hem passat pel costat, en sentit contrari, el bombers encara apagaven les flames i era tot un espectacle. Han al·lucinat!.

Durant el trajecte ha aparegut, per primer cop, la pregunta:
-“When is the siesta’s time ?” que m’ha deixat anar la finlandesa, que seia al davant, al meu costat.

Altra cop al Estadi, eran ja dos quarts de tres, i quan m'anava a fotre la primera forquillada de l’amanida de pasta del pic-nic d'avui, ha vingut el bo de l’Iñaki i m’ha deixat anar...
-“Me sabe mal, que estás comiendo, pero Txabi, tienes un servicio...”.
I amb una Viano aquest cop, la nº 25, des del Estadi cap al aeroport a recollir un matrimoni yankee dels EE.UU, per anar a deixar-los al Hotel Meliá i d’allà anar-me’n cap al aeroport; ell era... del Comitè de Jutges Àrbitres dels EEUU (sí, tranquils, he anat en compta en obrir el porton de la Viano per no reventar-li també a ell el front). També ell m’ha preguntat pel “siesta’s time”.

Un cop al aeroport, una estona “aturats” a sota el pont (...i jo, a sobre, amb l’error logístic d’haver-me deixat el pic-nic al Estadi). Però ja a dos quarts de sis de la tarda ha començat el “no parar”:

Aeroport-Meliá-aeroport, per recollir i deixar a.... tachán ! un altre jutge àrbitre, aquest cop de BÉLGICA.

De retorn al aeroport hem estat força estona mano sobre mano, així que he aprofitat per cruspir-me un “cacho pizza” d'aquesta a la cantina d’empleats del aeroport (com es nota que ningú no vol les cantonades de la pizza); a dos quarts de vuit he tingut que portar, sí, cap al Meliá, a un, sí... a un altre jutge àrbitre, aquest cop de SUECIA (tercera pregunta pel “siesta’s time”). De retorn al aeroport, una hora després, he hagut de portar a... sí, sí, no us ho creureu, a un altre jutge àrbitre, aquest cop de RUSSIA (de Sant Petersburg), i sí, també al Meliá.

A tot això, durant tota la tarda he estat molta estona parat, inactiu, així que, per compensar-ho, des de la tarda a primera hora, al aeroport, el que feia era deixar la Viano a sota el pont, me'n anava caminant fins al primer pis de la Terminal (a les arribades) amb tots els companys d’acollida d’atletes i quan em deien:
-“Txabi, has de portar aquest a....”
sortia corrent fins a sota el pont on tenia aparcat el cotxe, per portar-lo fins a la terminal i que poguessin pujar-hi ells; al menys, així, corria una estona.

Després de deixar al segon rus del dia, a un quart de deu, camí del Aeroport he passat per l’Estadi a buscar un pic-nic per sopar. I quan eren dos quarts de deu, i estava sota el pont a punt altra cop de donar la primera queixalada a l'amanida de pasta...
-“Ring-ring.. Txabi, tienes un servicio...”.
(no ho havia dit, però tots els cotxes tenen mòbil, i és per ell com ens comuniquen amb la colla).
Aquest cop tenia que portar fins al... sí, el Hotel Meliá, a una noia del JAPÓ (Tòquio) que treballa en una empresa de marketing esportiu. ¿ Us heu fixat en els ulls d’un japonès ?. De "normal" ja gaire bé son una fina línea, oi ? doncs imagineu-vos ara a un japonès fet pols després d’un viatge de més de 17 hores, amb escala a París de dues hores inclosa: ulls completament tancats !.

Quan ja havia deixat “a la japo” a la recepció del Meliá, m’he topat a l’acera amb els yankees d’abans i semblava que buscaven -i no trobaven- un taxi. Els he preguntat on anaven i com que m’han dit “Hotel Torre Catalunya” (que gaire bé m’agafava de pas camí altra cop del aeroport) me’ls he endut amb mi (finalment he esbrinat que eren d’ Oregon, "territori Nike").  

Total, que passades les deu del vespre, i ja altra cop al Aeroport, he pogut sopar amb calma. Però no ha estat fins a les 23:30 que no m’han tornat a dir el clàssic, i últim del dia:
-“Txabi, tienes un servicio...”
i ha estat el d'anar a deixar a tres atletes de MOLDAVIA al Hotel Expo. A tot això, des d’abans de portar “a la japo”, la Viano anava ja en reserva. He deixat als molvavos a la recepció, no sense assegurar-me de que “els tenien controlats” i he tornat volant al Estadi, arribant-hi un minut abans de que em donessin les dotze, no fos cosa que la meva Mercedes Benz Viano nº 25 es convertís en una carabassa ! (i sense perdre, però, cap de les dues flamants Adidas negres que ens han donat als voluntaris).

Han estat més de dotze hores les de voluntariat d’avui, però... cóm les he gaudit!.  

Mireu si he “viatjat”; la meva particular ruta pel mon ha estat:

RUSSIA - FINLANDIA - RUANDA - EEUU - BÉLGICA - SUÈCIA - RUSSIA - JAPÓ - EEUU - MOLDAVIA; per un sol dia, no ha estat gens malament, tot i que semblava que hi havia contra mi una "conjura" dels jutges àrbitres, com si volguessin dir-me:

“a ver si tienes coj.... de partirme a mi también la frente, como le hiciste ayer a mi colega... “

Espero amb ànsia l'arribada del proper cap de setmana !.