Això és un no parar nois…

2 de febrer: Mitja Marató de Granollers (millorant en més de 3 minuts el meu temps del any passat).

16 de febrer: Mitja Marató de Barcelona (millorant en 3 minuts el temps de la Mitja de Granollers de dues setmanes abans, i gaire bé “clavant” el mateix temps que dos anys enrere)

I sense treva ni descans (no fos que les cames “se m’atrofiessin” per inactivitat) el proper diumenge 
23 de febrer correré, ja per segon cop...

LA MARATEST DE 30 km.

...doncs l’any passat va ser el meu debut en la distància, tot preparant la Marató de Barcelona d’un mes després (que, per cert, no em va anar “gaire fina” que diguem... 4:39:54). Del meu temps de la Maratest, en canvi, sí que em vaig sentir ben orgullós: 2:53:11 (gens, però que gens malament, portant un ritme promig final de 5:44). La Maratest va ser la cursa de la trobada, per primer cop, amb part del gruix de gent del BDR (Trini, Laura, Xavier V., en Javi S., David, Andreu, Susanna...). Malauradament, per a tots, les coses han canviat un xic d’un any ençà (cóm són de canviants les relacions humanes en poc temps, oi?)



L'únic cop en ma vida que he
corregut amb una samarreta
a sota de la de Tribanda...
(em sobrava als 700 metres)

Per tant, l’objectiu d’aquest diumenge (sense tornar-me boix per aconseguir-ho, això està clar), es rebaixar a 2:50:00 el temps del 2013, que per a mi seria tot un “tiempazo”, anant acumulant anys com ja vaig acumulant a les meves cames i articulacions. Haig de procurar, a sobre, no parar-me a caminar aquest cop, com sí vaig haver de fer l’any passat al quilòmetre 28 (..."em va salvar la cursa" el fet de que, en aquell moment de “bajón”, m’enxampés la llebre de les 4 hores de la Marató -ritme 5:40- i em fessin reaccionar tots els corredors que l’envoltaven, al crit de “...va, vinga, no paris, segueix-nos, no et desenganxis de nosaltres, que ja no et falta gens”).

Així què, si tot va bé, hauré acabat aquest mes de mes de febrer corrent, i competint bé, en dues Mitges Maratons i una “semi-més-que-mitja-Marató de 30km” que -altra cop- no està gens, però que gens malament.

L’equació resultant, per tant, serà aquesta:

(21,097km + 21,097km + 30km) / 4 setmanes  = gran satisfacció esportiva i personal (...caiguin o no caiguin aquests 2:50:00 diumenge)

Demà ja sortiré a córrer una estoneta: perquè d'aqui a 10 minuts comença el Manchester City-Barça... el primer és el primer. Avui, les cames encara se’m queixen una miqueta de la apallissada de diumenge.