Marató 2014… ja ho tinc clar !

Avui “he vist la llum”; avui he decidit el què faré el 16 de març (2 dies abans de complir els 57 “tacos”, per altra banda).

Resulta que el punyeter accident de moto del 21 de novembre “va fer malbé quelcom més que l’abductor”: va fer malbé el molt bon moment en què em trobava, tant física com anímicament. Era capaç de fotre’m entre pit i esquena La Cursa de l’Amistat (16 km, una cursa de les “duras” i millorant marca), el Cross de Sants (10 km), la Behobia-Sant Sebastià (20 km i millorant marca) i la Cursa del Clot (10 km, amb MMP inclosa) en només 19 dies... i no sentir dolor ni a les cames, ni a l’esquena; com a molt, un lleuger cansament els dos dies següents a la cursa. I prou.

Però el parón d’aquest dos mesos m’ha deixat fet pols. El meu estat de forma ha desaparegut com per art de màgia. A la Cursa de Sant Antoni, no gaire; però avui -després de La Mitja Marató de Granollers d’ahir- torno a estar, torno a sentir-me,  com als principis de quan vaig començar a córrer, quan el dia següent d’una cursa tot em feia mal (quàdriceps, isquios, bessons, esquena...). Aquesta és la gran diferència: què quan estàs en forma, després de les curses estàs gaire bé com si rés. Però quan no ho estàs, l’endemà de les curses tot són ays! i uys!, gemecs, dolor a les articulacions, a gaire bé tots els músculs... Ara ja feia molt de temps que no recordava aquesta desagradable sensació post-cursa.

Així doncs, aquesta serà setmana de descans-recuperació-entrenament suau.

I el 16 de febrer, La Mitja Marató de Barcelona, amb la intenció -clara- de fer MMP, i això vol dir baixar de 1:50. I això vol dir, també, preparar-la ni que sigui una mica més del que vaig preparat la d’ahir. Després vindrà, a la setmana següent, el dia 23... la Maratest de 30km per a la que haurà estat un bon entrenament -espero, confio i desitjo- la Mitja Marató de Barcelona.

I llavors deixaré ja de competir fins el 16 de març perquè arriba....
 

LA MARATÓ DE BARCELONA 2014

I ja us ho deia al començament: “Ja ho tinc clar”.

No he preparat la Marató; ni tinc temps de preparar-la ja... Però no em vull perdre l’espectacle de la Marató de la meva ciutat. Per sort, un company (no diré el seu nom per no perjudicar-lo, que després tot se sap) em cedeix el seu dorsal. I l’aprofitaré. Veureu el què faré.

De la passada Behobia-Sant Sebastià,el millor que me’n vaig endur és el haver conegut a un bon grapat de gent, de runners, de persones collonudes: en Fer, de Sant Sebastià; la Jessica i l’Alfonso, de Bilbao; la Mònica i en Sergi, de Barcelona (...entre d’altres), desconeguts inicialment entre tots, però miraculosament  interconnectats via el màgic món de twitter. Doncs bé, via twitter també, me n’he assabentat de que l’Alfonso finalment acompanyarà a una “maratoniana debutant “ a Barcelona: una periodista d’Onda Vasca,  Begoña Beristain . I amb ells dos, és clar, també vindrà la Jessica. I aquesta tarda ho he decidit (després de que a Begoña li semblés bé):



Alfonso i Jessica:
Normalment van més nets...

Acompanyaré a la Begoña i al Alfonso des del quilòmetre "zero" i fins el 14; o sigui, que farem tots quatre junts: la Carretera de Sants, Avinguda Madrid, Numància, Travessera de les Corts, Camp del Barça, Diagonal, Avinguda Sarrià, París, Berlín, Tarragona, Plaça Espanya, i Gran Via fins el Passeig de Gràcia. I dic “tots quatre” perquè -en quan se n’ha assabentat la Jessica del que jo faria- òbviament també s’hi ha apuntat.  Així doncs, en arribar al km. 14 (i mentre la Jessica i jo ens en anem a esmorzar tranquil·lament) l’Alfonso i la Begoña “s’esmorzaran” ells dos, ja sols, uns altres 23 quilòmetres: el Passeig de Gràcia (La Pedrera), Rosselló, Sardenya (Sagrada Família), València, la llaaaarga i ensopida Avinguda Meridiana amunt-Avinguda Meridiana avall, València altra cop, Felip II, Gran Via, Rambla Prim, Diagonal amunt (Torre Agbar), Diagonal avall (amb el seu temut km 30),P asseig Taulat, Passeig Garcia Faria, Avinguda Litoral, Port Olímpic, Marina, Parc de la Ciutadella, Passeig Sant Joan (passant per sota l’Arc del Triomf) i Ronda de Sant Pere. Un cop arribin allà, al km. 37 (a Plaça Catalunya) la Jessica i jo “ens re enganxarem” a la Marató amb ells dos, per acabar fent altra cop tots quatre junts, els 5,197 quilòmetres finals (Portal del Àngel, Avinguda Catedral, Via Laietana, Passeig de Colon, el sempre llaaaarg i pesat Paral·lel cara amunt, per acabar arribant a Plaça Espanya, passant per entre les Torres Venecianes i encarant l’arc d’arribada.

 

Així doncs, aquesta és la meva decisió: a la Marató d’aquest any faré d’acompanyant (però només 19 quilòmetres, i en dues tirades) d’una debutant en la distància, una runner desconeguda per a mi fins fa molts pocs dies, la Begoña. I ho faré en companyia d’un parell de persones molt i molt especials, a les que –en molt poc temps- he agafat molt de “cariño” : l’Alfonso i la Jessica (...de Bilbao, ni més ni menys!).

Que bé que ens ho passarem...!