La Mitja de Granollers en dos frases:

Bones sensacions…. temps més que discret.

Com sempre passa a La Mitja (uns anys una mica més, d’altres una mica menys), el fred ens ha vingut a donar la benvinguda: 3 graus de temperatura poc  abans de les nou, que és l’hora en que aparcava el cotxe, com sempre, a menys de 100 metres del Pavelló; i aquesta mateixa era la temperatura quan hi he tornat a pujar, tres hores llargues després. Això sí, amb un sol espatarrant tot el matí !.

Matí de molta “activitat social” avui. Trobada inicial -ell mort de fred- amb en Rafa (molt i molt bon temps final el seu 1:22:19). Després, amb la bona gent del “No te pares Team”, amb en Sergi, la Mónica, l’Elena (actualment lesionada, però “desvirtualitzada” avui finalment). Després, ja dins del pavelló, amb els companys del Tribanda (en Gallego s’ha quedat fora de la foto per “tardón”). Més tard, amb la Susanna i en Rubén, debutant ell a La Mitja. I amb el també BDR Javi Sánchez (brutal el seu temps final 1:26).I ja, dins del calaix de sortida, amb les meves particulars “Pili i Mili”, les inseparables, incansables i infalibles Rosa i Marcela. I també amb Laura, “la draculina” (morta de fred), i amb la que no coincidia des de la Mitja del Mediterrani, i que ha quedat quarta de la seva categoria en un molt bon temps de 1:41. I amb la gent del Aire, amb en Javi de la Maza al front.

Ja sabeu que jo corro sempre, les curses, amb la samarreta Tribanda de tirants. I en dies com el d’avui (quelcom més que “fresquet”) això es presta a tot tipus de comentaris, que jo em veig com en l’obligació de “justificar”, quan no caldria (qué poco nos comprenden Per!). Però veiem:

Sí, l’espera dels 5-7 minuts, a tres graus de temperatura i a l’ombra (com hem estat aquest matí, poc abans de donar-se la sortida) no és agradable... però és del tot suportable (ni la pell de gallina tenia). Era curiós veure la pila de roba que portava la gent del meu voltant a sobre. I és clar, passat els dos primers quilòmetres, cara amunt i sota el sol, a tota aquella gent li ha començat “a sobrar roba”: a mi no. Ha ajudat, però, el que no ens ha fet vent i que, en cap moment, hem tingut la sensació dels 7 graus de temperatura que hi havia quan hem arrancat a córrer.

Una cosa sí que he fet bé avui aquest matí: no sortir “com una cabra boja” els primers quilòmetres, com faig gaire bé sempre. Mental, i efectivament, he posat en marxa “el meu motoret dièsel”: chaca-chaca-chaca... I així, sense presa, han anat caient els quilòmetres, tenint molt bones sensacions: 5:24, 5:20, 5:22, 5:29, 5:20, 5:35, 5:31, 5:36, 5:44, 6:13 (avituallament), 5:57 (cara munt per La Garriga), 5:24, 5:24, 5:31, 5:34 (aquí m’ha avançat, i he pogut també “desvirtualitzar”, a Joan Sanchís), 5:50 (avituallament), 5:33, 5:29, 5:39, 5:46 i 5:38.... entrant esprintant fins i tots els  últims 100 metres a 4:47, per un temps final d'avui de: 

1:58:26

fent els 21,097 quilòmetres a un ritme promig final de 5:35.  Gens, gens malament, per lo poc -gaire bé rés- que he entrenat; i a sobre és gaire bé 1 minut menys -1:59:18- del meu temps del any passat.  He acabat el 6.557 a la classificació general (dels 8.342 que han acabat, dels gaire bé 10.000 inscrits) i quedant el 48é de la meva categoria (...crec que en diuen “Dels Juràssics”); el meu pas pels 10.000 l'he fet en 56:13 (fluixot... però era cara amunt); i pels 15.000 en 1:24.

"Convidat especial d'avui": un mal plec al mitjó del peu esquerra, que m'ha començat "a tocar el què no sona" a partir del quilòmetre 13, i que m'ha provocat una bona i dolorosa butllofa; i el pitjor de tot és què, en posar-me'ls aquest matí (he tornat a córrer amb els microcompresors), ja m'ho ha semblat... sort que ha fet acte de presència al quilòmetre 13 i no abans.

Reconeixement especial per la gent de La Garriga, bolcada -com sempre- als carrers per donar-nos ànims des de poc abans del quilòmetre 10 i el 11, al pas per la població (dels de Granollers, en el tram final, ja s’espera).

En el primer quilòmetre i mig de cursa, escolto el primer “hipohuracanado grito” de:

- “Txaaabiiiiii”

qui sinó que la incombustible  Wai-ShanTang? allà estava ella, pujada dalt de no sé on, i fent-nos a tots els seus coneguts fotos i més fotos...  El segon “Txaaabiiiiii”, a pocs metres de la línea d’arribada, altra cop amb la Wai pujada no sé on (foto).

I pel que fa al equip, els Tribanda, dues paraules: s’han sortit. En Santi, aquí a la dreta, un brutal temps de  1:27:15, la seva MMP en Mitja. En Raúl, 1:30:09. En Per, 1:32:10. En Pau, 1:38:52 (després de força temps sense competir). I la Belén, que ha fet “el quart de mitja” en 26:57 en els 5 quilòmetres, també MMP.

Al anar a buscar la bossa al pavelló, com que sabia que l’Àngels estava fent massatges avui en acabar la cursa, cap allà que me n’he anat, deixant les meves cames en les seves mans. Després, una estoneta de tertúlia amb Susanna i Rubén al bareto d’enfront del pavelló i, amb el habitual embús de sempre per sortir de Granollers... cap a casa, amb una mitja marató més al sarró !.

I acabo com he començat:

Bones sensacions…. temps més que discret.

I és que m’he trobat molt bé durant tota la cursa, no he forçat més del què calia... tot i que em semblava, tenia la "sensació", de que anava més ràpid del que anava realment. I content per no haver-me aturat (com sí vaig fer l’any passat en tres o quatre ocasions, arribant i per dins de La Garriga, i en un parell dels toboganets de baixada);  avui, tret dels tres avituallaments -amb presa de gels inclosa- he fet tota la cursa “del tirón”.

Crec que, a partir d’ara, continuaré corrent “per sensacions”, sense estar pendent del crono.

Que ja anem tenint una edat!.

(C.Q.  113  12-25,3-87,7)