Ha aparegut altra cop el meu Dr. Jekyll

... si us plau, que diumenge aparegui en Mr.Hyde !.

Normalment, mai corro un divendres abans d’una Mitja Marató (... ni tan sols abans d’una cursa de 10). Recordo que la única excepció -i arriscada- va ser el 2012, quan em vaig apuntar als entrenaments de Nike al Parc de la Ciutadella, preparatius de la Cursa dels Bombers (3 dissabtes). Aquell cop, no va ser en divendres abans de cursa... sinó dissabte (un suïcidi per mi). Però, contra el que podia esperar-me, no va anar malament. Va ser aquell, l’entrenament que vàrem fer amb la gran atleta Núria Fernández, a qui vaig veure guanyar -al Estadi de Montjuic- la seva medalla d'or als Campionats d’Europa d’Atletisme (el B-10, la meva inolvidable primera experiència com a voluntari); i no només la vaig veure guanyar, sinó que vaig ser jo el qui li vaig hissar la bandera d’España a la cerimònia de lliurament de medalles (jo estava destinat a “protocol-banderes”, al costat del podi). El mateix (el hissar la bandera) em va passar amb Marta Domínguez al podi (en el començament del nostre “idil·li” inconfessable, silenciós, secret... bé, realment només en soc conscient jo d’això; hi ha una entrada en aquest blog d’aquell dia, d’aquell moment... cliqueu a l'enllac).

Doncs bé, avui m’he buscat una excusa per sortir a córrer una estona, per estirar una mica les cames. Tenia que dur el cotxe el taller -per revisió i xapa i pintura- així que ja hi he anat vestit adequadament per empalmar a córrer en quant el deixés. I així ho he fet.

Val que des del taller i fins a casa (2,5 quilòmetres) tot és cara amunt, i que -a sobre- ho he “rematat” creuant -també cara amunt- el parc del costat de casa i acabant pujant els empinats 75 esglaons... però he arribat esbufegant, cansat, fos, realment fos... com gaire bé sempre que entreno i no competeixo. Avui, més que mai des de que jo recordo, ha sortit de ben endins el meu Dr. Jekyll (de tota manera, m'ha sortir un ritme promig de 5:18, així que tampoc n’hi ha per tant).

Espero, confio i desitjo que diumenge, en Jekyll es quedi a casa, clapant al llit, aprofitant que fotrà un fred de collons -diuen- i que emergeixi el meu Sr. Hyde que em dugui a fer una bona cursa. Però, sobre tot, el que no faré és esgarrar-los la cursa als  “TT” , els germans Turull, l’Isra (la meva “llebre” per aquesta cursa) i l’Aura, la seva germana, que corre la seva primera Mitja Marató i que -com jo- vol baixar de 1:50. Jo veig, de seguida, quan “no vaig bé”... i així els hi faré saber. No passa rés, que vagint tirant sense mi.

(C.Q.  138,2  16-25,3-112,9)