 |
| Al recollir el dorsal, la presència sempre impagable dels voluntaris (Marcela, Mercè i Gregorio) |
Diumenge de febrer, diumenge de Mitja Marató de Barcelona. El temps amenaçava fred, molt de fred -i possiblement, pluja- però “ná de ná”. I ha estat un matí de cursa diferent amb tots els sentits.
Comencem pel plantejament de cursa: en aquesta, “hi anava amb
llebre”. Era una Mitja Marató i l’Israel Turull deuria llegir en algun lloc que la meva
intenció era fer MMP (baixar d’1:50). Com que la seva germana -la menuda Aura-
triatleta, però debutant a la distància, també tenia com objectiu “baixar d’1:50”
se’m va oferir a fer-me de llebre (fins avui no havíem coincidit ell i jo en
cap cursa... que ja és dir després de 96). Fins i tot s'han fet unes samarretes amb aquest logo al darrera: "Turull brothers"
Després, l’esmorzar: trencament de rutina
habitual. En pla Guardiola, m’he llevat ben d’hora ben d’hora (a les 06:00; la sortida
de la cursa era a les 08,45). He deixat de banda el meu mega-bol de cafè
(doble) amb llet i cereals, canviant-lo aquest cop per unes torrades amb melmelada
de maduixa, un plàtan... i tres grans gots de suc de taronja, rematant-ho tot amb
un grapat de nous i un cafè -doble- amb
una mica de llet. Per ser un quart de set del matí no està gens malament (...i m’he
endut un altra plàtan i una barreta, per prendre'm mig hora/tres quarts abans de la
sortida).
 |
| Detall d'en Gregorio, dins del sobre on hi havia el dorsal |
Diferent, també, perquè aquest cop no hi ha
hagut “reagrupament” previ a la sortida. Havia fet una crida per trobar-nos,
enfront del Bikila, amb Rubén i Susanna; amb Chiruca i la seva tribu galega; amb
“la Draculina”; amb en Per i la Belén; amb la menuda (però molt gran)
Arantxa... i ná de ná. Només he coincidit a l’Estació amb les incombustibles
Rosa (molt refredada i en baixes condicions) i Marcela. També amb Mónica (però
que, per treball, avui no la corria); i amb Teresa, en Carles (Corredors.cat).
Els que sí han vingut al Bikila han estat “la meva
llebre i el conillet”, els Turull brothers, juntament amb una companya d’equip
de Triatló, la Chiara.
No em escalfat gens ni mica. Zero. Ens hem
posat al calaix verd i hem esperat sis minuts després de la sortida “dels bons”
per poder iniciar nosaltres la Mitja.
 |
| Això no havia fet més que començar...! (where's Wally-Txabi?... fàcil, no?) |
 |
| Km. 5, primer avituallament... tot era una festa ! |
 |
| Poc després "de perdre la meva llebre", però sense perde el somriure.. |
Se m’han fet mooolt pesats el km 8 al 9 i del 9 al 10, al seu pas per Almogàvers i Pere IV; tant que “m’he deixat anar” poc abans dels 10 dels “Turull brothers”; els he vist anar allunyant-se’m poc a poc a partir del 9 i llavors he decidit -sàviament- fer “la meva cursa”: recuperar el meu xaca-xaca-xaca habitual, el meu ritme. I aquí ho lligo amb el títol de l’entrada de: “¡Que me quiten lo bailao!”. I amb això vull dir que, els segons que havia esgarrapat en aquests gaire bé 10 primers quilòmetres (pel fort ritme del Israel) ja no me’ls treia ningú... si jo no continuava a aquell ritme i “petava”; per tant, decisió encertada, tot i que m’allunyava de la possibilitat de MMP. Però ja vaig dir que començaria a córrer per sensacions més que per temps.
M’he aturat al avituallament del 10 (abans de
la mini-pujada pel carrer Bilbao fins a Gran Via). I després, altra cop corrent per un parell de
quilòmetres per Gran Via fins a Rambla Prim (crit i foto de l’Andreu), per
encarar la ensopidíssima i avorrida Diagonal amunt i avall (3 quilòmetres mal
comptats).
El meu únic discurs interior era:
 |
| Pas pel tram del 12 al 13, Rambla Prim. |
- Vas bé, Txabi, vas bé; intenta no abaixar la
guàrdia, mantenir aquest ritme... vas bé, vas bé.
(ritmes de 5:54 -per l’aturada al avituallament
del 10- 5:38, 5:26, 5:35, 5:37, 5:30 i
5:26... collonut: cap quilòmetre, per ara, per sobre de 6:00).
Sabia ja en aquells moments que arribava “el tros
d’anar per la platja”, amb els seus enganyosos 4 quilòmetres de “falso llano”.
Però estava a punt de donar-se’m un "cop d’efecte",
un "chute motivacional" que no m’esperava. I és que poc abans del quilòmetre 18
m’he pres el segon dels gels, el groc, el “Coup de fuet” (que continuo pensant
que té més de psicològic que d’efectiu); però no, no ha estat la ingesta del
gel el “chute motivacional”. El que ha passat és que, després de gaire bé 8
llargs i solitaris quilòmetres, en que els havia perdut totalment de vista, m’he
trobat amb els Turull brothers a menys de cinc metres davant meu, just abans de creuar del
Passeig de Garcia Faria al Passeig del Port Olímpic. En acostarm’hi, sense
dir-los rés abans, li he donat una plantofada al culet a l’Aurea per tal d’animar-la
(suposava -com així he sabut després que ha estat- que estaven allà perquè “anava de bajón”, que li havia donat una "pájara" al tram de la Diagonal); m’he posat al seu costat i,
xaca-xaca-xaca... me n’he anat allunyant, deixant-los enrere poc a poc.
La pujada per Marina, duriya. En arribar al
quilòmetre 20, havia assolit el meu objectiu: baixar de 1:50 (1:49:27).
Malauradament, em quedava encara un darrer quilòmetre, que –sincerament- per
anar ja “tocadet” i amb la certesa de que ja no faria MMP, m’he pres amb la
calma. Ara, l’objectiu era arribar.
 |
| Al carrer Marina, passat ja el km. 20, a punt d'encarar la última corva abans de meta... |
 |
... últims 600 metres, i "flotant", i encara amb el somriure als llavis !
|
I ho he fet en... 11:55:45
...a ritme promig final de 5:24. Els meus temps de pas d’avui han estat:
del 1 al 5, 26:01 – del 5 al
10, 26:17 – del 10 al 15, 28:41 (ja sense "llebre") i del 15 al 20, 28:29.
He entrat finalment en la posició 8.081, i
el 432é de la meva categoria. I sense cap quilòmetre per sobre de 6:00.
(tot i que encara li ha anat millor a la kenyana
Florence Gebet Hiplagat: ha batut en Record del Món de Mitja Marató amb 1:05:12 ;
ha entrat, a més a més, en cinquena posició de la general, al darrera de 4
atletes, també kenyans).
 |
| Dos dels "No Te Pares Team", ja en acabar la cusa: L'Elena (debutant en MM) i en Cèdric |
 |
| Rosa i Marcela, a banda i banda... (amb en Carles i la Teresa) |
El meu resum de la Mitja Marató de BCN d'avui ?
:
Bones, molt bones sensacions... però temps discretet. El que fa més valuós,
encara, el temps de la meva MMP de 2011 a Granollers (val, sí, han passat 3
anys) de 1:50:04... que crec que ja no tornaré a veure.
Però, tranquils, que continuaré
corrent i intentant-ho !.
(C.Q. 159,3 17-25,3-134)
Felicitats abuelo de una abuela. Per cert que nosaltres estàvem a l'Arc de Triomf i em sembla que el Per t'ho havia dit que quedàvem allà amb una gent.
ResponderEliminarJo estic contentíssima. He fet 2:10:47 MMP!!
Perdona Txabi, cómo no te había confirmado que íbamos a Bikila no lo había pensado más. Malentendido.
ResponderEliminarFelicidades por la carrera, estoy seguro que si entrenas (aquello de salir a correr aunque no es una carrera, sabes?) bajarás de 1:50 ;-)
Yo he hecho lo mismo que tú, iba con unos amigos rápidos hasta el km 10, allí entre beber y la maldita subidita he quedado tocado y se han ido. El resto por sensaciones, como tu, pero a mis amigos no les he visto el pelo hasta la llegada... es que bajaron de 1:26. Deben de tener ADN catalán/keniata!