El món és molt gran. Hi ha llocs preciosos per
veure i conèixer. Però, com en el metro:
-“antes de entrar, dejen salir” que,
traduït i regirat, ve a ser quelcom com dir:
-“abans de sortir a veure món, descobreix i gaudeix
del món que tens a tocar i no coneixes...”.
Perquè tenint tant a ma petits paradisos com
la nostra Costa Brava, no hi ha cap presa en descobrir-ne d’altres corrent.
I això és el que vaig fer ahir: recórrer la
Costa Brava -un bon tros- pels camins de ronda, del tram que va des de Sant
Feliu de Guíxols fins a Palamós i tornar. Avui escriuré poc, molt poc, perquè
les imatges parlen per elles soles. Però sí dir que va ser una bona caminada,
tot sol, calçat altra cop amb les meves “Trabuco” i, “empastifat” de
bronzejador i protector solar, perquè el matí es va llevar amb força sol.
Em vaig despertar, però, una hora més tard
del que havia planejat inicialment; i així estava “en ruta” poc abans de les nou del matí,
en lloc de poc abans de les vuit com hauria desitjat. Dir que no pas tot el
trajecte va ser per camins de ronda, perquè queden interromputs per marines,
platges i passeigs marítims. Vaig fer més recorregut per camins de ronda a la
tornada que a l’anada.
Una mica més de 30 quilòmetres, caminant només
acompanyat dels meus pensaments (portava el iPod al coll, però no el vaig engegar en cap moment).
Cinc hores i mitja gaudint del paisatge... amb
la “penyora” final habitual sempre que surto des de casa a Sant Feliu de
Guíxols: el trajecte acaba, sempre, cara amunt, i ben amunt, fins a dalt del
Cap Ducal. És la meva particular “ cirereta del pastís”.
(C.Q. 335 37-25-310)
que preciosidad...y que envidia.
ResponderEliminar