…per deixar anar les cames. I és que els vuit dies
sense córrer li han passat factura a les meves cames després de la cursa de
diumenge.
Avui, amb l’excusa de que “s’havien acabat els nachos”, m’he calçat
les sabatilles i he sortit a estirar una mica les cames i anar a comprar-los.
He corregut uns tres
quilòmetres a ritme d’uns 5:05 i n’he caminat gaire bé uns altres dos; bé, no
ha estat caminar realment i únicament, perquè m’he regalat unes pujades i baixades d’escales al parc del costat de casa en tornar (6 trams, 450 esglaons), més un tram de puja
i baixa per les grades de grans esglaons, i un altra puja i baixa per l’altra
tram de rampa i esglaons.
La realitat és que, corrent, els quàdriceps
els tenia durs com una pedra i adolorits i als sòleus hi tenia unes desagradables
punxades; era com si -als sòleus de cada cama- hi tingués un parell de hàmsters
fotent-me queixaladetes amb les seves
petites dents. Desagradable, molt desagradable, i dolorós, sobretot baixant les escales.
Està clar que haig de prendre'm una mica més
seriosament això d’entrenar més regularment. Però... sense oblidar l’edat que ja tinc... i que vaig començar a córrer als 51 anys, sense mai haver corregut abans. No és el mateix el que jo haig -i puc- entrenar (i recuperar) que el què ho fan, i poden fer, molts
dels companys amb els que comparteixo curses i més curses.
Deixadesa meva apart pel que
fa a entrenar, crec que molts cops soc molt sever, crític i exigent amb mi
mateix; perquè, per exemple, tinc companys que han entrenat com boixos, i casi obsessivament,
preparant la seva primera marató... i l’han acabat fent en el mateix temps -exacte-
que el que jo vaig fer a la meva primera marató, correguda a Berlín (setembre 2010) als 54 “tacos” -sota
la pluja- i sense haver fet, jo, ni una sola “tirada llarga” i -realment- sense
gaire bé haver corregut durant el mes previ a la marató (al·lucinant lo teu, Txabi!).
I no
tan sols això: veig que hi ha companys que han continuat entrenant-se, desesperadament
com boixos, acumulant quilòmetres i quilòmetres, per córrer -també com jo- la seva segona marató abans de dos mesos
d’haver corregut la primera... i que l'han acabat corrent només en menys de tres
minuts més ràpid del que ho vaig fer jo, també altra cop sota la pluja (aquest cop a Sant Sebastià, novembre 2010); o sigui, que m'haurien tret només uns 300 metres d’avantatge en una marató. Pulutant (que diría en "Nuñito de la Calzada") tant malament no estic/estava als meus 54 tacos... i això sensei entrenar.
I el mateix em passa ara, tret de que amb
gaire bé 4 anys més.
Però això no disculpa el que no entreni, o que entreni
tant poc; ho compenso, això sí, competint força sovint... per exemple fent-ho en 25 curses el
2013:
4 mitges maratons, més la Behobia, la Maratest 30 km., la Cursa de l’Amistat... i
18 curses de 10 kilòmetres; o sigui,
corrent gaire bé 2 curses per mes de promig... (enllaç resum: http://goo.gl/5e65Yc ).
Com diria en Laporta (i tenint en compte la
meva edat i lo poc que entreno):
“Al loro, que no estoy tan mal !”.
Tot i lo fluixot que estic ara mateix, i lo
adolorides i cansades que em sento avui les cames, he fet un intent d'última hora per córrer
la “Cursa de Can Mercadé” aquest diumenge. No l'he corregut mai, és planeta, hi haurà "molta penya coneguda"... però ja han tancat les
inscripcions, ja no hi ha dorsals. Estic buscant un “atajo” per aconseguir-ne'n un,
perquè tot i estan així de "tocat", jo sé -perfectament- que hi ha un Txabi que entrena -poc
i malament- i un Txabi que competeix més que acceptablement bé, es trobi com es
trobi (...són els meus particulars Txabi-Jekyll i Txabi-Hyde convivint en perfecte harmonia dins
meu). Veurem si finalment ho aconsegueixo... sinó, la correré sense dorsal
(sense fer us de cap dels avituallaments, ni durant ni després de la cursa). La
idea es que TRESPÉ-Runner (la gran Pili Prescoli Pacheco) em faci de llebre per aconseguir
baixar marca i fer MMP; perquè això pugui ser així hauré d’aturar el crono en
47:49 com a molt, doncs la meva actual MMP, aconseguida corrent aquell dia amb Susanna com a generosa llebre, a la Cursa del Clot el mes de novembre
passat, és de 47:50.
També tindria conya que, després de gaire bé 6 anys i 5 mesos de
la meva primera cursa (...i, per tant, amb 6 anys i 5 mesos més a sobre)
aconseguís fer MMP.
¡¡¡ Vaaaamos... !!!
(C.Q.
349 39-25-324)
No hay comentarios:
Publicar un comentario