Habemus dorsal !

Doncs sí, finalment aquesta tarda -i per la intermediació d’una de les “Cote sisters” (la María José) he aconseguit un dorsal per la Cursa de Can Mercadé del proper diumenge. El dorsal és d’en David Pérez, un dels companys de la Cote’s family i amb el que vaig estar diumenge (surt a la foto del grup). I és que, despistat, es va apuntar a la Cursa de Can Mercadé... i a la Cursa Nou Barris (aquest, juntament amb les Cote sisters). I és clar, en no tenir el don de la ubiqüitat, no pot estar en dues curses al mateix temps.

Fins aquí “la aportación Cote” a la cursa de diumenge.

Ara és quan entra en acció “la aportació TRESPÉ-Runner”, la de “la runner de lila”: la incansable, la incombustible i sempre animosa PPili  . 

Ella és la que em farà el canvi de nom i de xip a la inscripció i la que dissabte em recollirà dorsal i bossa del corredor.

Però no només això:  ella serà la meva llebre de luxe el diumenge  a la cursa (a veure què trobo de color “lila”, per anar conjuntat amb ella, encara que sigui un petit accessori).

-La idea primera és la d’acabar per sota de 50:00; ja seria una primera victòria en les meves actuals condicions físiques.

Però, como yo me crezco en la competición...

-La segona idea-objectiu és la d’apropar-nos als 48:00

-I ja, per posar-hi “la cirereta”, el aturar el crono en 47:45 (el que seria la meva nova MMP). 

Pensant-ho fredament, “la cirereta” queda lluny... però sempre surto a totes les curses amb un objectiu, i el meu per diumenge és el de fer sub 47:46. 

El aconseguir-ho, o no, dependrà de moltes coses però, sobretot, de la calor: si surt un matí solejat i lluminós, anem apanyats. Ja s’ha acabat la millor època per córrer per mi: la del fred, la pluja... i arriba la de la calor, la de “patir”.

Crec que el circuit no té gaires desnivells, i això em pot ajudar. I si el dolor -la punxada- als sòleus minva una mica -o fins i tot, desapareix- millor que millor.

Així doncs, expectants de cara a diumenge... però il·lusionat pel repte. 

Mira que si ho aconsegueixo fer....

Demà “haig de passar pel taller”; d’una vegada per totes m’he decidit anar a veure a un especialista de la columna perquè em digui el què de la meva sempre maleïda esquena. Perquè no sé si és cosa de la pròpia columna, de la musculatura lumbar, o del què, però el cas és que, des de que jo recordo, m’ha fet sempre mal, m’ha estat emprenyant dia sí, dia també i -de vegades- deixant-me literalment tombat. A veure què en surt.

No estava previst, però diumenge tinc cursa...

Go, Txabi, go... !   Run, Txabi, run...!