Això del córrer no
té gaire secret: entrenes, millores; no entrenes i "fas el mandra", vas
enrere, com el crancs.
Després d’estar 8
dies seguits sense córrer ni un sol centímetre (...de quilòmetres, ja ni en
parlem), m’he plantat aquest matí, ben d’hora ben d’hora, a la Diagonal. Fins a
les quatre de la matinada ha estat plovent i entre això, i que al sol li
costava sortir de entre els núvols, l’ambient era agradable. Havia quedat a dos
quarts de vuit amb Arantxa, per "fer la prèvia" i anar trobant gent. I han anat
caient: en Rafa Pérez, en Llorenç, la Mercè, la Dévora...
Arantxa i Dévora |
Rafa... |
Lorenç i Mercè |
Un cop dins del
calaix, i un altra cop sense escalfar ni un sol metre, he arrancat a córrer com
sempre, “com una cabra boja” i aquest cop pitjor encara, afavorit pel “cara
avall” que feia la cursa (4:41, 4:47, 4:48, 4:55, 4:57, 4:55... durant els sis
primers quilòmetres, molt per sobre del meu ritme “de creuer” habitual).
Per
cert, és acollonant: entre el 6 i el 7, “els retalladors professionals” han
trobat la seva ocasió per retallar, al pas per Glòries, en el tres únics revolts
possibles en una carrera gaire bé tota en línea recta (increïble !).
A mi està clar que
la Diagonal, un cop passada la Torre Agbar, “se m’entravessa”, se’m fa
llaaaaarga. I entre això, i la pèssima preparació prèvia que avui portava avui, he
decidit parar al km. 8,100 i, altra cop, al km. 8,500 (entre una i altra
aturada m’he deixat escapolir 1:03, així que no he pogut aprofitar-me de no
haver-me aturat al avituallament del 5). El meu temps de pas pels quatre
darrers quilòmetres ha estat de 5:15, 5:22 (aquest pas pel 8 és enganyós,
perquè he aturat incomprensiblement el meu crono) 5:32 i 5:27.
Oficialment, el meu
trist temps d’avui ha estat de 51:27 , a ritme 5:09 (pels 49:39 l’any passat), ocupant la posició
2.512 de entre els 5.426 que han acabat la cursa.
A punt d'encarar l'últim km. |
Però, Txabi... has d’entrenar,
collons !
En acabar la cursa,
més retrobades: en Pere i l’Adrià, en Miquel Pucurull, en Gregorio...
i una
inesperada desvirtualització.
És el que té de bo això del córrer, quan s’ajunta
amb les xarxes socials. Ja vaig tenir una gratíssima experiència l’any passat
per la Behobia, desvirtualitzant a un munt de gent que només “coneixia”, i de pura
casualitat, per twitter (Jessica, Fer, Mònica, Miguel, Alfonso, els NTP...); més
tard em va tornar a passar amb Begoña i el seu debut a la Marató de BCN.
L'Abigail i en Miquel |
Avui, la gratíssima
i simpàtica desvirtualització ha estat la de l’Abigail , una menuda -però molt
gran- corredora dels del “Aire” de Granollers, a la que també només “coneixia” per
twitter, i no recordo mitjançant l’ intermediació de qui. Ha estat un altra moment
especial, en el que també se’ns han unit en Miquel Pucurull i l’Ana Isa, amiga
d’Abigail. Sempre he dit que el millor de les curses és “la post-cursa” i tota
la bona gent amb la que et vas trobant i amb la que acabes “fent pinya”, sense
tenir en compte edat, condició, sexe, nivell de cursa, ubicació geogràfica...
Cote Sisters |
Dos "monstruitos": Arantxa Suau i Chema Martínez |
Cote's Family |
Ja de camí cap el
metro m’he creuat, a la terrassa d’un bar proper, amb les “Cote sisters” (bé,
aquest cop ha estat amb la “Cote’s family”) i amb ells he estat petant la
xerrada una bona estona i després, tots junts, hem agafat el metro -línea groga-
per anar-nos cap a casa; però no m’han deixat pagar el bitllet a “esCOTE” (perquè Montse
ha picat per mi la seva targeta de transport; així li posàvem una mica d’emoció al tema per si, quan jo em separava d’ells -jo cap a la línea verda, ells cap a la
vermella- el revisor em demanava un bitllet que jo no tenia).
Després de tot, una
molt bona matinal... i de la que tampoc em puc queixar del tot, “visto lo visto”
(la cursa d’avui es posa en el lloc 36 de les 62 curses de 10 que he corregut
fins ara, així que “....he tenido peores tardes”).
Però, Txabi, has d’entrenar,
collons ! (per no patir com avui, tot i lo “decent” final del temps).
(C.Q. 345
38-25-320)
No hay comentarios:
Publicar un comentario