CON QUE “VAMOS A IR TRANQUILITOS”, EH… ?

.

Qui els va parir als de la colla dels divendres... amb l’Albert i el seu “jo aniré molt tranquil·let, que diumenge tinc Triatló a Salou…” ; en Juan Carlos i en José Manuel amb el seu “ se puede hacer bien, sube un poquito pero…”. Repeteixo: qui els va parir !!!. I es que divendres, del que anava la cosa era de sortida per muntanya, muntanya amunt, per ser més exactes. Un xic més de 9 quilòmetres pels voltants de can Mèlich, pujant i baixant, pujant i baixant; sense rubor confesso que uns 400/600 metres (en dues tirades) els vaig fer gaire be caminant, a bon pas, però gaire be caminant, perquè anava “esbufegat”, amb les pulsacions disparades i els pulmons descontrolats (de cames, per contra, bé...). I per acabar de rematar-ho, en el darrer quilòmetre/quilòmetre i mig -de forta baixada- vaig poder descobrir que -en baixades empinades- les Saucony em fan mal al pont del peu, a la banda interior. Però bé, una sortida satisfactòria i gratificant en la que -excepte en aquells 400/600 metres- vaig trobar-me bé. I es que és el que em diu l’Albert:

- Quan sortim per muntanya no saps dosificar-te, surts molt fort, i més sense saber el què t’espera al davant, sense conèixer el recorregut; vas a un ritme massa fort per tu, com si anessis “en pla”, i això no pot ser.

Avui al matí, per “estovar” el tema cames ha tocat sauna i jacuzzi, que m’han anat força be...

I aquesta tarda, la meva estrena com a voluntari del Campionat d'Europa d’Atletisme Barcelona 2010; es tractava d’acompanyar en “Barni” (la mascota dels campionats) mentre els nanos es feien fotos amb ella. L’acte eren unes “Jornades Esportives” a Esplugues.

Demà els “Tri-banda” tornen a triatlonar, aquest cop a Salou. Encara no sé si podré anar a veure’ls (i això que són ja més de les onze de la nit de dissabte); depèn de com em llevi demà.

Apa, siau !!!

.