Després de quatre dies de viatge, ja torno a ser a casa; i, collons.... quina calda he passat !!!.
Dilluns no, però dimarts i dimecres he sortit a córrer per aquests mons de Déu. Dimarts a Puçol (València), 4 quilòmetres urbans per uns terrenys pels voltants del hotel, vorejant un col·legi per uns descampats solitaris, allunyats del centre, que passaven per sota l’autopista... terreny ideal perquè uns “quinquis” que m’haguessin controlat de lluny em deixessin “amb calçotets” allà tirat: adéu i-Pod, adéu Asics... Inconscient !!!.
Ahir dimecres el recorregut va ser una mica més urbà: uns altres 4 quilòmetres (“clavo” aquesta distància) pels voltants de l’hotel de Reus i fins a la sortida cap a Salou (i tornar). Els dos dies vaig acabar amb la roba “xorrejant” com mai fins ara ho havia fet, tot i que sortia a córrer passades les 9 del vespre (però és que la humitat era esclafant...).
Des de dilluns he pogut anar “retallant els timings” del pla de viatge inicialment previst, així que avui dijous poc abans de les dues ja enfilava cap a casa per anar a deixar la roba, canviar cotxe per moto i anar-me’n cap al despatx... a despatxar.
Al club m’he dedicat a fer 10 quilòmetres en bici... i acabant suant com un verro, per no trencar la tònica de la setmana; espero haver pogut recuperar, encara que hagi estat a base de cervesetes (... i d’orxates) tot el líquid perdut.
Dimecres passava per Burriana, terra de “ceràmica”... i fa una estona el Barça de basquet “ha passat per sobre” del TAU Ceràmica i ja som Campions de Lliga després de cinc anys de sequera.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario