BOMBERS . . . ! ! !

Ja ha arribat el dia; són ja un quart de vuit del matí i ja he complert amb gaire bé tots els rituals: matinar i cruspir-me un bon esmorzar. Aquest cop he renunciat a la pasta (en vaig menjar ahir per dinar i també per sopar, en arribar de “can Perico”); he tornat al suc de préssec, les torrades amb pernil i el cafè (doble) amb llet, mel i cereals i -abans de sortir- em menjaré un “platanito” pel tema del potassi.
El dia s'ha llevat gris i fresquet (clar que és d'hora encara); espero i dessitjo no córrer amb sol.

Pel que semble, aquest any hem tingut algun problema amb el nostre “taller d'orfebreria”, així que, per aquest cop, els nostres canells lluiran els colors de les realitats de cadascun, en el meu cas, el color groc dels de + de 53''; això vol dir que, com a poc, donaran la sortida i jo tindré per davant a uns 3.000 ó 4.000 corredors i que, per tant, la sortida serà leeeenta, molt lenta, gaire bé caminant durant el primer quilòmetre i mig (pensant-t'ho bé, casi bé és millor que sigui així, per no torna-me boix fent la típica sortida “a todo tren” els primers quilòmetres com -inevitablement- faig en totes les curses.). Què bo seria poder acabar-la en 47'40'' !.

Apa, a vestir-se i sortir cap a l'Estació de França per començar a viure l'ambient, les retrobades amb els companys, les cares il·lusionades dels que la fan per primer cop (se'ls nota), el “savoir faire” i lo "sobrats" que van dels corredors habituals (també se'ls nota), l'escalfament...

Cóm m'agraden les curses ! (i, aquesta dels bombers per sobre de totes, no em pregunteu el perquè).
..