CANVI DE RUTINA…

.

Ahir vaig fer una cosa que portava molt de temps pensant fer, però que no havia pogut concretar encara: córrer pel Passeig Marítim i platja de Badalona sortint del despatx, que el tenim ben be sobre el passeig. I no ho havia fet fins ara, bàsicament, perquè hi havia un tema purament logístic: la dutxa en acabar de córrer. Però, en instal·lar-se a viure una companya de feina a dos carrers del despatx, ahir pel matí li vaig demanar -abans de sortir jo de casa- si em deixaria dutxar a casa seva i em va dir que sí, que cap problema. Així que com que al vespre tenia un sopar amb “els del cole de quan érem petits” per la zona de Diagonal Mar (i em fotia un pal enorme anar-me’n fins Esplugues en sortir del despatx per tornar gaire be altra cop a Badalona al cap d’una hora) vaig dedicar les dues hores que tenía lliures per sortir a córrer una estona pel Passeig Marítim, des de Badalona -platja de l’Estació- fins passat l’estació de tren de Montgat -platja de la Barca María- i tornar, que són uns cinc quilòmetres mal comptats. Vaig acabar, però, amb els sòleus de les dues cames “tocats”, els quàdriceps carregadets i amb molèsties a l’esquena (collons, quin debut a Badalona !). I demà tenim cursa nocturna, a les nou del vespre, a L’Hospitalet; i com que el Barça juga a les sis de la tarda, hauré d’anar al camp a veure el partit amb el Xerès ja vestit “de Cobarde”, amb xandall, perquè sinó no hi arribo. Ja he comprovat, en el llistat d’inscrits, que les meves dues “cobardes favorites” -Montse i Maria José- també la correran (elles són de L’H), i espero que també ho facin amb la samarreta negra “Cobarde”.
El més curiós de tot, però, és que avui al matí, després de 7 anys, ens en hem adonat de que al despatx... hi ha aigua calenta !!!. Així doncs, sabent que ja m’hi puc dutxar, el dilluns me’n hi emportaré cap allà un mini-stock: un parell de samarretes i pantalons, les meves velles Asics i dos parells de mitjons (... i tovalloles) i així podré sortir a córrer per la platja els migdies, ara que arriba el bon temps...
Avui, si posava una cançó... aquesta estava “cantada”:

Y esa calle, y esa plaza, y ese municipal;
y esa esquina, y esa fuente, y esa escuela nacional.
Y esa estatua, y ese puente, y esa carretera general.
Y ese perro muerto en la cuneta, y esos albañiles en “samarreta”; casi ná !.
Qué bonito es Badalona en invierno y en verano,
Con mantilla y barretina, a la sombra y al solano.
Qué bonito es Badalona con sus viejos y sus niños,
Con sus hembras y sus hombres, sus apellidos, sus nombres,
su sexo y su domicilio. Y su carné de identidad.
Y esa playa, y esa arena, y ese pie y ese alquitrán,
Y esa estación y esa RENFE y esa rambla “arborizá”.
Para el Corpus, serpentinas; y bombetas para Navidad;
Y en verano playa y merendero
lleno de extranjeras medio en cueros; casi ná!
Qué bonito es Badalona en invierno y en verano,
Con mantilla y barretina, a la sombra y al solano.
Qué bonito es Badalona con sus viejos y sus niños,
Con sus hembras y sus hombres, sus apellidos, sus nombres
Su sexo y su domicilio. Y su carné de identidad.