Sí home sí, aquella cançoneta dels anys seixanta que tenia una lletra que deia:- “...izquierda, izquierda, derecha, derecha, delante, detrás, un, dos, tres”...
Doncs en una espècie de “la ienka” s’està convertint per a mi aquesta Cursa dels Bombers: "...delante, detrás, un, dos, tres":
- 2008, el meu debut: 50’48'’.
- 2009, 49’14’’ (delante...).
- 2010, 49’56’’ (detrás...): o sigui, a 4 segons més per quilòmetre que en 2009.
- 2009, 49’14’’ (delante...).
- 2010, 49’56’’ (detrás...): o sigui, a 4 segons més per quilòmetre que en 2009.
I és que avui en cap moment de la cursa m’he "trobat" bé. En Jordi i jo ens hem “colat per la cara” al calaix dels 49’ (teníem, els dos, “pulseritas” de +53'). I ja
, des del quilòmetre dos, hi ha hagut una perfecte comunió entre els meus dos isquiotibials: com que sempre em fot mal l’esquerra, avui el de la cama dreta s’ha solidaritzat amb ell i han començat els dos a la vegada a tocar-me el que no sona. I com sempre, des del quilòmetre 5 i fins al 7,5 punxadeta de temps, que he aconseguit rebaixar en els 2,5 quilòmetres f
inals, tot i que el tros de la Rda. de Sant Pere i fins a la Pl. Urquinaona “se’m fa sempre molt costa amunt”. Anava tota la cursa a una mitja, gaire bé “clavada”, de 5’ el quilòmetre i, per tant, corria el risc de que “el puto cinc” m’enxampés altra cop, després de tant de temps de no veure'l en el meu crono final; així que -by the flys- he apretat les dents en enfilar Via Laietana i, sobre tot, a la recta final fins l'arribada: "m’he salvat" per quatre segons !. I, per sort, el mal de genoll detectat ahir (crec que és cosa del lligament intern) no m’ha molestat gens en cursa; però en acabar sí que s’ha “despertat” i, com ahir, “em falla” la cama esquerra segons el moviment que foto amb el genoll. L’he “embadurnat” de Reflex-gel a veure si s’alleuja una mica (... que no crec).
Les fotos són de la Marta, apostada com estava ella a la cruïlla d’Urgell amb Gran Via (i també, com a "la ienka", són fotos de "delante-detrás"). N’hi ha una més, de tot el grup de runners, feta en acabar la Cursa... però que encara no m’ha arribat perquè en Marco encara no l’ha “penjat”.
, des del quilòmetre dos, hi ha hagut una perfecte comunió entre els meus dos isquiotibials: com que sempre em fot mal l’esquerra, avui el de la cama dreta s’ha solidaritzat amb ell i han començat els dos a la vegada a tocar-me el que no sona. I com sempre, des del quilòmetre 5 i fins al 7,5 punxadeta de temps, que he aconseguit rebaixar en els 2,5 quilòmetres f
inals, tot i que el tros de la Rda. de Sant Pere i fins a la Pl. Urquinaona “se’m fa sempre molt costa amunt”. Anava tota la cursa a una mitja, gaire bé “clavada”, de 5’ el quilòmetre i, per tant, corria el risc de que “el puto cinc” m’enxampés altra cop, després de tant de temps de no veure'l en el meu crono final; així que -by the flys- he apretat les dents en enfilar Via Laietana i, sobre tot, a la recta final fins l'arribada: "m’he salvat" per quatre segons !. I, per sort, el mal de genoll detectat ahir (crec que és cosa del lligament intern) no m’ha molestat gens en cursa; però en acabar sí que s’ha “despertat” i, com ahir, “em falla” la cama esquerra segons el moviment que foto amb el genoll. L’he “embadurnat” de Reflex-gel a veure si s’alleuja una mica (... que no crec).Les fotos són de la Marta, apostada com estava ella a la cruïlla d’Urgell amb Gran Via (i també, com a "la ienka", són fotos de "delante-detrás"). N’hi ha una més, de tot el grup de runners, feta en acabar la Cursa... però que encara no m’ha arribat perquè en Marco encara no l’ha “penjat”.
I aquesta tarda... a descansar (o potser m’apropi pel club a “saunejar” una mica).
..
..
Aquesta cursa ens ha costat a tots molt. Jo m'he cansat (de temps normalet 58:42) el Per ha patit (però ha fet un tiempazo 43:42) la Mireia i el LLuís el seu marit també han patit. A l'Andreu, un amic, li ha costat i ha hagut de baixar per les pulsacions. El Sergio anava molt just al final. El Juan Carlos ha fet 52.... en fi. No ha estat fàcil, no sé perquè, per ningú
ResponderEliminarCoi, doncs a mi també m'ha anat de pena. Tinc comprovat que les condicions de massa calor i/o humitat no em beneficien. I suposo que passar-se un mes sense fer pràcticament res després de la Marató tampoc no hi ha ajudat gaire ... Al final 44:32 per mi, pitjor marca personal en la distància.
ResponderEliminar