Això s’acaba; cau la tarda a Esplugues i les darreres hores de la S.S. s’acaben. Enrere deixo un cap de setmana llarg amb la Marta, en un entorn idíl•lic, tranquil, d’aquells dels que costa marxar per tornar a la rutina del dia a dia. Bon lloc, bon menjar, sense gent que t’emprenyi mentre hi ets... El que jo dic: idíl•lic (tot i la caiguda de dissabte entre les oliveres).
Divendres vàrem anar a mig matí cap a Salou (a petar de gent... tot el que senties eren “icos”, o sigui, mañicos... ja se sap que a Salou és festa el 12 d’octubre, dia de la Plarica (jeje); bon dinar, casualment en un lloc (rest. Arena) del mateix grup de La Boella. Tarda de sol, piscina i lectura al hotel. Sopar (excel•lent) al restaurant de la mateixa La Boella. Dissabte, de ruta cistercenc pel matí, Poblet i Santes Creus, amb diversitat d’opinions amb la Marta, ja que jo em quedo amb Poblet i ella amb l’abandonat, però conservat, Santes Creus; molt, i molt bo, el muntatge audio-visual de llum i so que et trobes només entrar-hi, que et fa una perfecte immersió tant en el món cistercenc i dels monjos de l’ordre de Sant Benet, com en el món del mateix dia a dia del Monestir. Tarda de siesta, de lectura i de córrer (amb caiguda inclosa) per a mi, i de més piscina i sol per la Marta; sopar a Cambrils, amb una orella posada en el triomfal Barça-Atlètic de Bilbao (4-1, amb dos gols que “lo menut Bojan” li va dedicar al seu principal i més incondicional admirador, l’Albert).
Diumenge, dia de tornada fent el recorregut per tota la costa, des de Cambrils i fins a Comarruga, per endinsar-nos després cap al Vendrell, per acabar dinant al port del Ordal, arribant a mitja tarda a Barcelona, a retrobar el temps per la lectura. I avui dilluns, de “recaditos”: portar a la deixalleria les teles de l’Andrea i la Marta (s’han mort amb això del “apagón”) i una vella impressora, i anar a deixar al contenidor de roba un munt de peces que ja no portem. I “dinar a quatre” a L’Hospitalet, molt a prop de TV L’H, perquè l’Andrea -que hi treballa de reportera d'informatius tots els caps de setmana- no tenia gaire temps. Per cert, que demà comença les seves pràctiques al “Matí de Catalunya Ràdio”, amb en Fuentes i companyia. Tarda, sense fotre ni brot.
Divendres vàrem anar a mig matí cap a Salou (a petar de gent... tot el que senties eren “icos”, o sigui, mañicos... ja se sap que a Salou és festa el 12 d’octubre, dia de la Plarica (jeje); bon dinar, casualment en un lloc (rest. Arena) del mateix grup de La Boella. Tarda de sol, piscina i lectura al hotel. Sopar (excel•lent) al restaurant de la mateixa La Boella. Dissabte, de ruta cistercenc pel matí, Poblet i Santes Creus, amb diversitat d’opinions amb la Marta, ja que jo em quedo amb Poblet i ella amb l’abandonat, però conservat, Santes Creus; molt, i molt bo, el muntatge audio-visual de llum i so que et trobes només entrar-hi, que et fa una perfecte immersió tant en el món cistercenc i dels monjos de l’ordre de Sant Benet, com en el món del mateix dia a dia del Monestir. Tarda de siesta, de lectura i de córrer (amb caiguda inclosa) per a mi, i de més piscina i sol per la Marta; sopar a Cambrils, amb una orella posada en el triomfal Barça-Atlètic de Bilbao (4-1, amb dos gols que “lo menut Bojan” li va dedicar al seu principal i més incondicional admirador, l’Albert).
Diumenge, dia de tornada fent el recorregut per tota la costa, des de Cambrils i fins a Comarruga, per endinsar-nos després cap al Vendrell, per acabar dinant al port del Ordal, arribant a mitja tarda a Barcelona, a retrobar el temps per la lectura. I avui dilluns, de “recaditos”: portar a la deixalleria les teles de l’Andrea i la Marta (s’han mort amb això del “apagón”) i una vella impressora, i anar a deixar al contenidor de roba un munt de peces que ja no portem. I “dinar a quatre” a L’Hospitalet, molt a prop de TV L’H, perquè l’Andrea -que hi treballa de reportera d'informatius tots els caps de setmana- no tenia gaire temps. Per cert, que demà comença les seves pràctiques al “Matí de Catalunya Ràdio”, amb en Fuentes i companyia. Tarda, sense fotre ni brot.
I de córrer ?, doncs des de dissabte, res de res. Així que el...
Objectiu “Camino del Bernabéu” queda així:
- m’apunto 9,682 quilòmetres “virtuals” de divendres
- faig 5,6 qu
ilòmetres dissabte, als que afegeixo el “bonus” que tenia de 3,957 de dijous (i incloc 125 metres virtuals, per arrodonir els 9,682 a fer en el dia)
-m’apunto 9,682+9,682 (“virtuals” tots dos), dels no fets ni diumenge ni avui.
En total, 38,728 quilòmetres “recorreguts” en aquest dies de vacances... i ja estem a només 451,234 quilòmetres del Santiago Bernabéu !.
- faig 5,6 qu
ilòmetres dissabte, als que afegeixo el “bonus” que tenia de 3,957 de dijous (i incloc 125 metres virtuals, per arrodonir els 9,682 a fer en el dia)-m’apunto 9,682+9,682 (“virtuals” tots dos), dels no fets ni diumenge ni avui.
En total, 38,728 quilòmetres “recorreguts” en aquest dies de vacances... i ja estem a només 451,234 quilòmetres del Santiago Bernabéu !.
I demà... partit de tornada amb l’Arsenal o el que és el mateix: la certificació pel nostre passi a semi-finals de la Champions (jo dic un 3-1).
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario