POTSER SÍ...

.

... que l'Albert té raó:

- “A tu, Txabi, el que et passa és que no entrenes gens...”.

I potser té raó; però m'explico.
He repetit fins a cansar-me que a mi el que m'agrada, amb amb el “trempo”, és competint, el córrer curses... lluitar contra mi mateix i contra el meu crono anterior.

I durant l'any passat, el 2009, la cosa encara anava bé: entrenava corrent a la cinta, feia exercicis de reforçament de cames, em programava i feia sèries (sempre al meu nivell), sortia els divendres a córrer amb els companys... Però, ai, aquesta -per a mi- bogeria de Mitges Maratons d'aquest inici d'any (tres "mitges" en menys d'un més i mig) m'ha trencat el ritme. Però es que jo crec conèixer el meu cos i ja eren masses quilòmetres en cursa encadenats per, a sobre, afegir-hi entre mig sessions d'entrenament. A això s'hi ha d'afegir l'aparició del condemnat dolor al piramidal e isquiotibial esquerres. Així que, entre una cosa i l'altra, he corregut en curses i mitges, però he entrenat poc, realment poc. Tens raó, Albert.
Potser, per girar les tornes, per sortir d'aquest cercla viciós, avui he donat un cop de timó: he tornat al club per reprendre els exercicis de reforçament de cames (... ja ni me'n recordava del ultim cop en que en vaig fer); i ho he completat amb exercicis de braços. Lo de les cames -per a mi- és vital, perquè en curses hi ha moments en que “haig de tirar de cames” i busco, busco... i no les trobo.

I demà... R E M U N T A D A ! ! !

Recordeu: 2-0... i un d'ells d'en Bojan (si en Guardiola té els pebrots de fer-lo sortir); perquè està escrit (no se on, però ho està): "lo menut ens donarà la Champions a Madrid ! "

.