.
Collons, quin ensurt i quina situació més perillosa !!!.
Aquesta tarda, fa una estona, “tocava” Mercadona; quan ja sortíem amb el carro de l’escala mecànica, justament on s’acaben els esglaons, s’ha trencat la peça del darrera del nostre carro i... pata-pam ! tot pel terra; fins aquí, cap problema: t’ajups i comences a recollir les coses (gran part d’elles -ampolles- trencades). El problema, el perill i la situació angoixosa ha vingut donat perquè, és clar, venien al darrera nostre d’altres persones amb els seus carros i nosaltres no podíem sortir del davant, i els carros anaven arribant, i arribant, i amuntegant-se un rere l’altra, sortejant-nos com bonament podíen, tots a dalt de tot de l’escala, i un cotxet de nen... perquè les escales continuaven en marxa. Han estat uns 20-40 segons llargs, angoixants, com mai he viscut.
Aquesta tarda, fa una estona, “tocava” Mercadona; quan ja sortíem amb el carro de l’escala mecànica, justament on s’acaben els esglaons, s’ha trencat la peça del darrera del nostre carro i... pata-pam ! tot pel terra; fins aquí, cap problema: t’ajups i comences a recollir les coses (gran part d’elles -ampolles- trencades). El problema, el perill i la situació angoixosa ha vingut donat perquè, és clar, venien al darrera nostre d’altres persones amb els seus carros i nosaltres no podíem sortir del davant, i els carros anaven arribant, i arribant, i amuntegant-se un rere l’altra, sortejant-nos com bonament podíen, tots a dalt de tot de l’escala, i un cotxet de nen... perquè les escales continuaven en marxa. Han estat uns 20-40 segons llargs, angoixants, com mai he viscut.
Ara, això sí, “chapeau” pel personal de Mercadona (tant el “segurata” com el "jefe de planta”): súper atents, demanant un cop i un altra disculpes.
I ara mateix... me’n vaig cap a “can Perico” !!!.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario