AVUI PARLAREM... DE CALÇOTETS !.

Concretament dels meus 2 calçotets, dels meus dos “boxer”.
Però, Txabi, tan malament et va la cosa que només tens un parell de “boxers” ?.
No, no és això. Veureu.
Tinc una dona meravellosa, però que te incontinència febril per tenir-ho tot net “ja!”, és híper activa envers la rentadora de roba (en poden “caure” dos o tres diàries... i això que a casa només som quatre !).
I és que arribo a casa i, encara no m'he acabat de canviar de roba i deixat al cove de la roba bruta el “boxer” que portava posat fins feia uns instants, que aquest ja està donant voltes a la rentadora. Aquest és, diguem, el “boxer nº 1”.

I és clar, a l'endemà em poso el “boxer nº 2”, que ja m'espera des del dia anterior al calaix. Quan el vespre arribo a casa, el “boxer nº 1” ja està novament net i desat al calaix, a sobre dels altres i, és clar, a l'endemà següent ja me'l torno a posar... i així un dia rere l'altre, ara un, ara l'altre. I tot això en el millor dels casos, perquè -si es dona presa- la Marta em pot arribar a rentar i assecar el “boxer nº 1” la mateixa nit, desar-lo al calaix i a l'endemà ja me'l puc tornar a posar altra cop. És de boixos ! (un dia, amb tanta presa, me'ls rentarà portant-los posats !).
I no, “listillos”, no, no la tinc “explotada al meu servei domèstic”: jo poso i trec tantes o més rentadores i assecadores que ella.
Li he intentat explicar més d'un cop allò de la necessitat de "refrescar els stocks" (al anar a desar-los, deixar a la part de sota del calaix els acabats de rentar, per així poder-los anar “rotant” tots); però no hi ha manera: els altres 8 ó 10 "boxer" que tinc en stock permanent inamovible dins del calaix, continuen un dia rere l'altra esperant el seu torn per poder sortir, veient sempre però (a sobre d'ells) o bé el “boxer nº 1” o bé el “boxer nº 2”...
Pobres !.

.