Han passat, diguem... 45/47 anys ?. Però fins avui mateix, cada cop que hi passo pel costat, continuo tenint el mateix calfred que llavors, un calfred que em recorre l’esquena de dalt a baix, encara que ara ja no tinc por; però n’havia tingut... i molta.
És el sota escala del portal de casa els pares, on hi vaig viure fins els 27 anys. L'escala era fosca, molt fosca. Una nit, tindria jo llavors sis o set anys, vaig somiar que quan enfilava escales amunt, de la foscor del sota escala, d'una de les dues portes de fusta que hi havia, en sortia una bruixa lletxa, bruta, terrorífica, que em perseguia escales amunt... Des d’aquell dia, cada dia en tornar a casa tenia esgarrifances i por, molta por, perquè em venia sempre al cap aquell somni, i pujava com un llamp l’escala, sense ni atrevir-me a mirar enrere. I la conya aquesta -de pujar com un llamp-va durar anys, mooolts anys (més dels que us podeu pensar).
L’escala ara ja no és tan fosca com abans; i fins i tot hi ha un ascensor. Però l’altra dia, un cop més, en enfilar el primer graó de l’escala, vaig recordar un cop més aquell maleït somni, el d'aquella bruixa perseguint-me. Que jo recordi, des d’aquell dia -fa ja tants i tants d’anys- cada cop que he entrat al portal de casa els pares m’ha vingut sempre al cap aquel somni i he mirat d’esquitllada cap el sota escala...
I és que hi ha malsons que no s’esvaeixen; tots en tenim, al menys, un.
És el sota escala del portal de casa els pares, on hi vaig viure fins els 27 anys. L'escala era fosca, molt fosca. Una nit, tindria jo llavors sis o set anys, vaig somiar que quan enfilava escales amunt, de la foscor del sota escala, d'una de les dues portes de fusta que hi havia, en sortia una bruixa lletxa, bruta, terrorífica, que em perseguia escales amunt... Des d’aquell dia, cada dia en tornar a casa tenia esgarrifances i por, molta por, perquè em venia sempre al cap aquell somni, i pujava com un llamp l’escala, sense ni atrevir-me a mirar enrere. I la conya aquesta -de pujar com un llamp-va durar anys, mooolts anys (més dels que us podeu pensar).
L’escala ara ja no és tan fosca com abans; i fins i tot hi ha un ascensor. Però l’altra dia, un cop més, en enfilar el primer graó de l’escala, vaig recordar un cop més aquell maleït somni, el d'aquella bruixa perseguint-me. Que jo recordi, des d’aquell dia -fa ja tants i tants d’anys- cada cop que he entrat al portal de casa els pares m’ha vingut sempre al cap aquel somni i he mirat d’esquitllada cap el sota escala...
I és que hi ha malsons que no s’esvaeixen; tots en tenim, al menys, un.
Quin és el teu ?.
.
El meu és que vaig en un cotxe asseguda al seient del darrera, per una autopista sense conductor. Quan intento frenar amb el fre de mà perqè no hi arribo ni al volant ni als pedals, m'adono que no en té. La velocitat va augmentant per moments. Mai arribo a txocar perquè abans em desperto.
ResponderEliminarBé, per això estic fent teràpia, ja he conduit dues vegades per autopista, una amb el psicòleg i la segona amb el Per. I no m'ha passat res!