¡ Vaya semanita que llevo... !.
Sembla ser que sí, que m'he pres molt en serio això de córrer més.
Sembla ser que sí, que m'he pres molt en serio això de córrer més.
Diumenge, 10 quilòmetres de cursa; dilluns, 5 quilòmetres a la cinta; ahir, descans i “culto al cuerpo”; i avui, com un “pardillo” m'he deixat enredar per la colla i he sortit a córrer per fora del club. El recorregut ? Des de Can Mèlich, amb el cel amenaçant pluja i per muntanya, fins a la Font de la Salut (gaire bé tot en una punyetera pujadeta constant) i, des d'allà, com si de la mateixa Heidi a les muntanyes suïsses anant a veure a l'avi es tractés, i amb el terra humit per la molta pluja caiguda, hem continuat corrent muntanya amunt, amunt, amunt... i amunt, amunt, amunt... collons!. Hem acabat fent uns 9 quilòmetres i mig; com l'altra cop que vaig fer aquest mateix recorregut, entre els quilòmetres 3 i 4 he fet alguns trams caminant a bon ritme, perquè recordava el que em venia per davant i no volia acabar fos a mig camí. I després, una mica més endavant, he tornat a caminar també durant uns 400 metres. Però, contra el que pugueu pensar, estic bé, no gaire “cascat” (ja veurem demà...). Està clar que... voy cogiendo fondo !. Sessió d'estiraments al club, dutxa i... cap a casa !.
.
Txabi, si sigues saliendo los miércoles estoy seguro que ganarás mucho fondo, y al final disfrutarás del recorrido y todo!
ResponderEliminar