HI HA DIES…

… en que, sense cap motiu especial, tot se't gira per bé, tot et ve de cara; però tant, que no pots més que acabar preguntant-te:

- vale, sí... i ara la bufetada per on em vindrà, després de tota aquesta bona ratxa ?.

La gent que -apart de córrer- treballem/vivim en l’àrea comercial d’una empresa (tant li fa el què vens, si productes o -encara quelcom més complicat- si, com jo, vens "serveis") anem a batzegades contínues, a embranzides; tot i que et planifiquis les coses, les visites, les accions, les trucades... no saps el perquè, tot el que has anat engegant està totalment parat (... tot menys tu); però “en un momento dado” -que diria en Johan-, i sense cap explicació raonable, una conjunció de forces positives del univers s’alineen i “entres en ratxa” (com de vegades em passa -menys cops dels que jo voldria- amb el poker), entres en una espiral positiva. I això és el que m’està passant des d’ahir al vespre en que, mentre sopava, vaig rebre a la blackberry el ok! d’un client i fins a primera hora de la tarda d’avui: una rere l’altra m’han anat caient comandes i més comandes (... i a sobre, de les grosses, de les que fan patxoca). Reculls el que sembres, sí... però, collons, de vegades la collita es fa esperar molt, o bé arrela a la terra quelcom que ni t’imaginaves que donaria cap fruit.
I és per això que inevitablement, tot i el meu híper-optimisme sempre omnipresent (què voleu que us hi digui, jo soc així, soc dels del got mig ple sempre...) acabo preguntant-me avui, en acabar ja el dia...

- vale, sí... i ara la bufetada per on em vindrà, després de tota aquesta bona ratxa ?.

Avui descans; he dubtat en passar-me pel club a fer una mica de bici i estiraments, però com que dissabte tinc les “Sis hores de pàdel” (si es que, un cop més, no plou), he preferit donar-me una treva. De la pallissa d’ahir, fent la cabreta amunt i avall per les muntanyes, estic bé, insospitadament bé (ni jo mateix em reconec).

.