NI MILLORS NI PITJORS...

.

... diguem que, diferents.

Anem a pams: avui m'han col·locat en el equip de pádel dels blaus, fent parella amb un tal Hugo, a qui no coneixia (normalment juga a soft-raquet als migdies i per això no coincidim mai); 4 partits jugats... dos guanyats, dos perduts... Finalment ha acabat guanyant l'equip blau per 22 jocs de diferència (... tot i jugant amb nosaltres l'Edu, que ja té mèrit!).

I perquè, o per qui, dic això de que “ni millors ni pitjors” ?.

Bé; un club com el nostre -com tots els clubs, en general, siguin del que siguin- és un recull de gent de diverses procedències, actituds, afinitats, interessos... tot un recull de “tribus”. I és clar, en un club esportiu "les tribus"s'arrepleguen -abans i després de l'activitat- per afinitats esportives:

-els "runners" som una de les moltes "tribus" del club.
-després hi ha la tribu dels "halterofílics", els de les peses impossibles d'aixecar.
-la tribu dels clàssics, "dels del tennis de tota la vida".
-la tribu dels "altres raqueters", els del esquaix i els de soft-raquet.
-la tribu dels de la sala de fitness "en general": bici estática, cinta, aparells, steeps...
-la tribu dels del speening i de les classes de pilates, dança, coordinació...
-... i després està "la tribu dels del pádel".

I cóm són els d'aquesta "tribu" ?. Doncs, ni millors ni pitjors... diguem que, diferents.

Deixem-ho així.
.