Demà, ja hi tornem a ser-hi. Un diumenge més, començarà el ritual:
-hauré dormit poc i malament, com sempre a les nits prèvies a cada cursa.
-em llevaré d’hora (6,15), aquest cop més d’hora que mai, perquè la cursa és Cardedeu a les nou i hauré de donar un bon “rodeo” per esquivar el munt de cotxes que hi haurà en aquella direcció per culpa del Gran Premi de Catalunya Formula I a Montmeló.
-esmorzaré una mica abans de dos quarts de set: suc de taronja, torrades, pernil, cafè -doble- amb llet, mel i cereals; i m’aniré menjant un plàtan mentre condueixi fins allà, fent-ho ben a poc a poc, tal i com em va dir el meu client/amic en Jaume T. de Gavá, un dels primers internacionals de la selecció espanyola de handbol (bé, quan ell jugava li dèiem “balonmano”) i jugador del llegendari equip del Universitari, autors del primer "fly" de la història d'aquest esport.
-hi aniré i correré sol, com l'any passat, ja que cap dels runners del club m'acompanyará (el Marco i l'Alberto estaran corrent la duríssima "Cursa de l'Alba" i els "tribandidos" tenen la Triatló de Sitges).
Aquest any la cursa de Cardedeu, en la que sortiré amb el pitrall 1138 (de 1.200 inscrits, 8 d'ells "Cobardes") ha canviat lleugerament el recorregut i l’han fet més urbà, tot i que com l’any passat sortirem a córrer fins a Sant Antoni de Vilamajor.
Recordo del any passat la desagradable sensació de la pol·linització -brutal- dels arbres, plataners la majoria; una bona putada per a mi, que corro amb la boca oberta perquè no respiro pel nas; ho vaig passar força malament. He estat -fins ara- la cursa més lenta de la meva trajectòria com a runner (53:13), només superada en una mica més de mig minut per la meva primera cursa de 10 quilòmetres d’un any i mig abans (Nassos del 2007, en 54:22). I no li dono la culpa de res a les “Saucony” que vaig estrenar precisament aquell dia, perquè el temps m’ha demostrat que són unes molt bones sabatilles per córrer. Però no sé, vaig anar lent, molt lent i se’m va fer molt llarga la cursa. Veurem demà què tal. Després d’un munt de curses de no fer-ho, demà tornaré a córrer amb la “naranjito” del Club, tot i que hi hauran vuit "cobardes" pel meu costat corrent amb mi.
D’aquí a poc més d’un parell d’horetes, Sevilla - Barça, partit a cara o creu per conèixer el guanyador d’aquesta ajustada Lliga, independentment del que faci el Real Madrid amb els bascos del Athletic al Bernabéu (... empataran ?). A les onze del vespre tindrem el desenllaç.
Vinga, va, un cop més... confiem en aquest equip!.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario