- “Ding-dong... Señores
pasajeros, anunciamos la salida del vuelo de la compañía Vueling con destino
San Sebastián-Fuenterrabia…”
Sí nois, sí, m’he
tornat “comodón” i, en lloc de fotrem la pallissa d’anar-me’n fins a Sant
Sebastià en cotxe per córrer la Behòbia
(BSS) com l’any passat, aquest cop he decidit anar-me’n en avió dissabte a les
7 del matí, córrer diumenge la cursa i tornar el mateix diumenge a un quart de
vuit del vespre. Em faig gran, què voleu que hi faci ! (tot i que jo prefereixo
dir que “em torno més pràctic”). Ara només falta trobar un lloc per dormir la
nit del dissabte (i que em deixin estar fins que torni de la cursa, per
dutxar-me i canviar-me). Faré una crida per mitjà dels de @correnmiciudad, que
tant bé m’ha funcionat fins ara.
(parèntesis: estic
meravellat del Google Chome; el blog està escrit, com ja veieu, en català... i
el paio ho identifica com a tal, t’indica -expressament- que està escrit en
català, et dona la opció de traduir-ho -al castellà- i ho fa gaire bé al 100%
correcte, paraula per paraula, tot i que la meva manera d’escriure és bastant
col·loquial, poc acadèmica...és al·lucinant !. Si el teniu, proveu-ho, perquè,
ja dic, a mi em té meravellat; tanco parèntesis).
La importància del “saber
córrer de nit”. M’explico. No és tant saber córrer, sino saber cóm t’has de
vestir per sortir a córrer per la nit; perquè fa una estona no me n’he endut a
quatre pel davant amb la moto, en un pas de vianants, i perquè el cinquè, que
tancava el grup portava una samarreta “pelín fosforito” i l’he vist de chiripa, perquè els
altres quatre anaven amb samarretes fosques, molt fosques i, literalment, no
els he vist. Compte amb això, nanos!.
D’aquí a una estona, Champions i -altra cop- un sempre interessant i intens (amb Balotelli o sense) AC Milan-FC Barcelona. Esperem que “lo de Pamplona” només hagi estat un mal son...
Deixeu-me, per
acabar avui, posar-vos la lletra d’una cançó; jo sé perquè ho
faig...
“… hace más de un año ya que en
casa no está tu pequeña. Un lunes de noche la vi salir, con su impermeable
amarillo, sus cosas en un atillo y cantando: “quiero ser feliz”. Te dejó sobre
el mantel su adiós de papel. Te decía que en el alma y la piel se le borraron
las pecas y su mundo de muñecas pasó; pasó veloz y ligera como una primavera en
flor. ¿ Qué va a ser de ti lejos de casa, nena qué
va a ser de ti ?. Esperaste en el sillón, y luego en el balcón,
a la pequeña; y de punta a punta de la ciudad
preguntaste a los vecinos y saliste a los caminos… quién sabe dónde
andará.Y hoy te preguntas porqué un día se fue tu
pequeña, si le diste toda tu juventud, un buen colegio de pago, el mejor de los
bocados y tu amor, amor sobre las rodillas, caballito trotador. ¿ Qué va a ser de ti lejos de casa, nena qué
va a ser de ti ? ”
No hay comentarios:
Publicar un comentario