Tot el puto dia…

… amb la punyetera motxilla amunt i avall amb la roba d’esport (una de les moltes desavantatges de no tenir taquilla al club i haver d’anar avui en moto). 
Arribo al club. 
Obro taquilla, buido la bossa: deixo tota la roba i les sabatilles al banc i, per aquest ordre: em trec la americana, em trec les sabates, em trec el mitjons (no em trec mai els pantalons, mai de la vida, abans de treure’m els mitjons... no vull semblar l’Alfredo Landa a les pelis dels seixanta-setanta), em trec la camisa, em trec els pantalons... i em poso els pantalons d’esport, em poso la camiseta, em poso els mitjons... els mitjons ? On cony són els mitjons ? Hòstia, m’he deixat els mitjons a casa !. 
Conseqüentment, i per aquest ordre, em toca rebobinar: em trec la camiseta, em trec els pantalons d’esport, em poso els pantalons del carrer, em poso els mitjons, em poso les sabates, em poso la camisa, torno a guardar la roba d’esport a la punyetera motxilla, em poso  la americana,.. i cap a casa !. 
I un cop a casa, tornem-hi:
Em trec la americana, em trec les sabates, em trec el mitjons, em trec la camisa, em trec els pantalons... i altra cop em poso els pantalons d’esport (avui n’he estrenat uns de molt xulos, que potser porti també diumenge a la Mitja Marató del Mediterrani), em poso la samarreta, em poso -ara sí- els mitjons (sí, a casa sí que en tinc un fotimé de mitjons) i em poso finalment les sabatilles (bé, no és realment així; realment és: em poso el mitjó dret, em poso la sabatilla dreta, em poso el mitjó esquerra i em poso la sabatilla esquerra... maníes? costum? no ho sé, però sempre, sempre, és així, en aquest seqüencia).

Per cert, fins avui no me n’he adonat de la coincidència de que “Triumph” és la marca de la meva moto, i de que “Triumph” és també el model de les sabatilles Saucony amb les que, tant i tant bé, corro ara. Quines coses...

Però estava clar que avui, a efectes del córrer, la cosa “anava girada”. He anat corrent des de casa fins a Can Mèlich (i a molt bon ritme per cert) aprofitant per pagar-li a Albert la jaqueta Tribanda que des de fa temps volia Susanna; i és  que estava “híper-emperrada”, des de que la va veure, en tenir-ne una, tant pel disseny -que li encanta- com pel teixit i l’escalfor que dona... i això últim, per una híper-fredolica-recalcitrant com és ella, és quelcom bàsic, fonamental; doncs ja la té; era la última que quedava al magatzem dels Tribanda; i ja no n'hi haurà cap més, perquè d'aquí a no rés canviem el disseny de tota la equipació: de la camiseta running, del tri-traje, del maillot de bici, de la jaqueta...).

De tornada, tot xerrant amb en Per al parquing, m'he despistat i he arrancat a córrer sense adonar-me'n de que no s'havíen activat els satèl·lits del meu Garmin, així que he pogut mesurar finalment el temps... però no la distància correguda; i és que no ha estat simètrica la tornada a l'anada perquè, després de la pujada del carrer Major no he anat cap a casa pel mateix camí, sinó que després de la rotonda he continuat pujant cap el Cole Alemany, per baixar després per Avda. J.Esteva Fontanet i enfilar "com a fi de festa" la pujada des de la rotonda de la Nestlé i fins a casa. De tota manera, en arribar-hi, i amb l’ajuda de Google-pedometer, he pogut “passar comptes”, amb el resultat final d'haver corregut finalment 6,200 quilòmetres (amb importants rampes/desnivells, això sí) en 30:36... que vol dir haver anat a un ritme promig, prou bo, de 5:05 +/- i, si és promig, és que hi ha hagut quilòmetres a 4:43 i 4:47).

Dijous haig de  passar la prova d’esforç a Clínica Teknon; és per això que avui he anat a córrer, en lloc de fer-ho demà amb els companys de Tribanda, què és "el que tocaria" (... però em conec el meu cos, i crec que ha estat molt millor fer-ho així).

Tornaré a fer una "trotadeta" divendres, perquè... diumenge hi ha una Mitja altra cop !. A veure si puc rebaixar el  1:50:04  de Granollers 2011, que és la meva MMP en Mitja Marató (...però, "sin agobios").

(C.Q.  797  80-175-622)