Una matinal runner, en solitari, “atípica”…

L'Observatori Fabra "ens observa" des de dalt...

(Preàmbul: Digui el que digui MambaSu, algú li hauria de dir, a no sé qui, que sóm ja a 6 d’octubre i que no és pot estar corrent, en aquestes dates, a 23 graus de temperatura i amb un sol espatarrant per La Carretera de Les Aigües); fin de la cita, com deia, ocurrent que és ell, en Marianoplasma...).

Bé, vaig decidir que avui matinaria per “anar a fer unes Aigües” i, si bé no ha estat ben bé matinar, el que se’n diu matinar, sí que hi he anat. M’he llevat a les nou, he esmorzat amb tota la parsimònia del món... i poc després de les 10 del matí arribava -i aparcava inesperadament bé- a Plaça Mireia (que ja estava "a petar").

Com sempre, ni idea del què ni el quant faria avui. Però per "escalfar el genoll", a veure cóm em responia avui, he fet el primer quilòmetre cara amunt caminant a pas ràpid, fins ben bé passada la passarel·la d'abans d'arribar al Mirador dels Xiprers. Un cop allà, quilòmetre 1 del recorregut de la Carretera de Les Aigües, he arrancat a córrer a bon ritme durant 3 quilòmetres, seguint molt atentament les sensacions i  a cóm responia el meu genoll esquerra. Aquests 3 quilòmetres m’han portat fins més enllà de la passarel·la de Vallvidrera i un cop allà, sobre la marxa, m’he dit:

-vinga, va, arribat fins a la Font del Mont i gira cua...

i un cop hi he arribat, sense para-m'hi, m’he dit:

-va, vinga, arribat fins el Pla dels Maduixers i completa tota la ruta...

Eren uns altres 5 quilòmetres més, que he decidit (sota un sol de MambaSu-justícia) fer caminant altra cop a ritme ràpid.

Final del primer tram del recorregut, 9 quilòmetres, dels quals només n’he fet 3 corrent. El genoll “no donava senyals de vida”, o sigui, bona senyal (per cert, “Aigües road”, a petar de gent, en un tram i en l’altra, amunt i avall, amb gent caminant, corrent, en bici...).

Arribat al Pla dels Maduixers, i sense parar-m'hi ni una estona, m’he donat mitja volta i he arrancat a córrer a bon ritme durant 4 quilòmetres, que m’han dut fins força més enllà de La Font del Mont, gaire bé fins a la passarel·la de Vallvidrera altra cop. He tornat a caminar durant 2 quilòmetres i he tornat a arrancar a córrer els 3 quilometres finals, tots a bons ritme.

Així doncs, matinal “atípica” de 18 quilòmetres, dels quals n’he fet, alternant:
 10  corrent i   88 caminant.
per no haver fet rés durant la setmana post-Sant Cugat, no em puc queixar. El millor de tot ? el genoll, que no s’ha queixat gens (crec que "em grinyola més" quan corro a la cinta que quan corro per fora, ves per on...).

 

Tribandas a la Garmin de Barcelona:   Brutals !  

D’en David Gallego no en sé el seu temps, però sí que ha acabat en 53ª posició !

“Tiburón Carles”, una passada, 2:21, posició 246

Tomás: 2:33....

i en Santi, a la “sprint”, 1:07... i 12é a la classificació. 

I ahir, a la Trail “Guara-Somontano”, de 38 quilòmetres, en Xavi Celma va acabar 11é, amb un fantàstic temps de 4:26 (i en David, 4:37, arribant el 21é). “Els Roda”, aquest cop, s’ho van mirar... i beure ! (què no és ben bé el mateix...).

16 de novembre, sopar de cloenda de temporada triatlonera de Tribanda.

¡¡ Estamos que nos salimos !!. L'any que ve farem por !!

 

I ja hi tornem a ser: un altra atleta mort avui, aquest cop a la Challenge de Calella...

(C.Q.   773  77-175-598)