Ho confesso…

… m’ha fotut una mandra espantosa sortir a córrer avui, què voleu què us digui. I això que em trobo perfecte, sense cap molèstia (els 18 quilòmetres de diumenge, com si no hi haguessin estat). Però, si no en tinc ganes, no en tinc ganes... i prou.

Avui  “em tocava ITV cardiològica”, després de més d’un any de no passar-la (...sí, ja ho sé, mal fet). I rés a veure, directament en la decisió de fer-ho, amb els dos fets luctuosos de les dues passades setmanes; calia fer-ho i ho he fet.

La primera tongada que em tocava avui, electrocardiograma i eco cardiograma, ha sortit perfecte; a més a més, el metge que m’ha fet la eco és atleta, i m’ha dit que:

-“...la màquina -el cor- la tens perfecte, no hi veig rés de rés...”.

La tensió (18-13) i les pulsacions en repòs, 71, una mica altes com sempre: i és estrany sent un corredor de mitja i llarga distància (...però ha estat així tota la meva vida). Demà, analítica completíssima; el 17, la prova d’esforç i el 24, trobada amb la Dra. Rius per analitzar tots els resultats. Però ja s’endevina que...

 estic fet un torete !

(de gaire bé 57 “tacos”, però tot un torete).

Parlem una mica de futbol... o de temes pseudo-futboleros, i desapassionadament:

-Problema: no saber cóm enganyar als àrbitres (...com sí va fer Pepe al partit d’Elx).

-Problema: voler acabar sempre la jugada amb la pilota als peus, tot i “los hachazos”...

-Problema: no saber llançar-se a la piscina...

-Problema: no protestar quan t’ho fan...

-Problema: no "anar de blanc"...

-...Resultat ? que no li xiuli un àrbitre cap dels dos penals, de llibre, que li van fer a Neymar a l’últim partit el dia del Valladolid.

I, a sobre, tenir que escoltar cóm el “crucifiquen” per “fingir, per llançar-se”. Si no li xiulen aquests dos claríssims i indiscutibles penals (sempre penso en lo ridículs que deuen sentir-se els àrbitres quan després, per la tele, ho veuen un i mil cops) ...quan li xiularan un penal a Neymar (o a Messi) ? quan li trenquin les cames ? quan sagni ?. El que sí és “sagnant” és tenir l’antecedent tan proper de la Pepexarlotada d’Elx i que, a sobre, “els mesetarios” afirmin que “...era un penalty clarísimo”.

L’altra dia vaig veure per les xarxes socials la foto d’un quart àrbitre amb el cartell lluminós que indica els minuts afegits per l’àrbitre; no hi havia cap número al cartell, sinó un text:

“...hasta que el Real Madrid marque”. I deu ser ben bé així perquè... "a los hechos me remito".

 

I pel que fa a sortir a entrenar, de cara a preparar la CORREBARRI, com deia la gran Escarlata O’Hara a “Lo que el viento se llevó”:  

- “...mañana será otro día”.