Una altra Mitja Marató al sac !

Tot i la previsió de pluja per avui al matí, el temps no ha fet cas de les prediccions i “lo puto Sol” ens ha volgut fer companyia aquest matí durant la Mitja Marató del Mediterrani. Com sempre, els del temps "l'han cagat"...

Abans que res, les bones notícies, com sempre :

El meu temps final ha estat de...

  11:55:43  

que vol dir que l’he corregut gaire bé 7 minuts més ràpid que la de Sant Cugat de fa tres setmanes.

L’altra bona noticia ha estat, altra cop, les sensacions. Què bé que em trobo ara corrent i, sobre tot, cóm ha canviat el meu ritme “chaca-chaca” a les curses llargues: i és que avui, excepte en el quilòmetre 15 (el del avituallament, on he caminat una estoneta a ritme ràpid mentre em fotia gaire bé tot un Aquarius de mig litre jo solet, acompanyat del últim dels tres gels), no he corregut cap quilòmetre per sobre de 6:00.

El pas per quilòmetre ha estat: 4:48, 4:51, 5:03, 5:10, 5:18, 4:58, 5:16, 5:14, 5:25, 5:20, 5:42, 5:24, 5:36,  5:38, 6:17, 5:38, 5:42, 5:47, 5:44, 5:49 i 5:36... una passada !  (...per a mi, és clar); ppromig final de 5:26 , amb temps de pas als 5 quilòmetres de 25:40 i als 15 de 1:20:43. Al final he entrat en la posició 1.180 (de 1.820 corredors que l’han acabat), he estat el 1.095 en categoria homes ("només" han entrat -davant meu- 85 noies/dones... si no ho dic, “rebento”) i he estat el 96é classificat en la meva categoria, la dels “juràssics runners”.

No ha estat, ni de lluny, la meva Mitja més ràpida (la meva MMP són 1:50:04); n’hi han unes altres 9 pel davant, de les 17 que ja porto corregudes, però sí que en aquesta “no he patit gaire bé gens” i he acabat molt més enllà de “viu”, que era com em passava i sentia fins ara en acabar-les. Sí, l’he gaudit molt -de sensacions- aquesta avorrida mitja.

I continuo corrent sense música.

Bé, Txabi , bé...!

Abans el meu ritme mig “normal” era molt més alt i ara, tot i que continuo sortint com una cabra boja els primers quilòmetres, aguanto molta més estona un ritme més ràpid i constant, i sense anar “estossegant”, ni amb el cor “disparat”, doncs he anat amb una freqüència cardíaca mitja (FCM) de 162, amb un parell de “puntes” a 167 molt breus coincidint, crec, amb la pujada pels ponts. Només com a curiositat, haig de comentar aquestes dades el proper dijous amb la meva cardiòloga, a veure què en pensa...

La Mitja del Mediterrani continua sent una Mitja “avorrida”, que només té l’al·licient de que pots anar-te creuant amb els companys: en Xavier, en Javi, en Jorge, la Su, en Ruben, tots ells -com sempre- amb molt bons temps avui també. Capítol apart per Laura (que pel que es veu, ja s’ha integrat en un altra grup runner, al marge de la bona gent del BDR) que, tot i estar lesionada, ha volgut córrer la mitja marató sencera; i ho ha acabat fent gaire bé un quilòmetre pel davant meu... deuen ser els avantatges de tenir 30 anys menys, suposo; però li passarà factura, perquè no està bé.

Tema gels: m’he acostumat a prendre’n a les Mitges; però recordeu-me que escanyi al venedor de “Evasion running” perquè, dels tres gels que vaig comprar per avui (“...llévate estos, que son mucho más líquidos”) el primer d’ells -que a sobre, com que “era más líquido”, me l’he pres sense aigua, perquè ho he fet abans del quilòmetre 7 i l’avituallament era al 5, aquest primer gel, dic, era pura “mermelada de manzana de la de mi abuela”, d’aquella que gaire bé havies de treure del pot amb una pala enlloc de poder fer-ho amb la cullera: era espès i dens de collons el puto gel ! (però de bon gust, això sí). Qui el va parir al paio ! (els altres dos no, els altres dos sí que eren molt més líquids).

Altra cop, agrair a Lady-flash-papparazzi-Núria l’esforç d’anar-nos “buscant” per la cursa, per tal d’immortalitzar-nos en alguns dels nostres patidors moments... i també dels moments previs i post-cursa (que em proporcionen aquest material que veieu).

 I d’ara en endavant què, Txabi...? 

Doncs a entrenar (hauré de buscar a la Wikipedia què coi vol dir això) ...i entrenar bé, de cara a la Cursa de l’Amistat del 1 de novembre i la “Behòbia-Sant Sebastià” del 10 novembre.

 Cóm i cóm m'agrada córrer...! 

(C.Q.  818  81-175-643)