Sembla com si fos ahir que vaig córrer la
Mitja Marató de Sant Cugat (29 de setembre)… i ja hi tornem a ser-hi demà amb
aquesta altra Mitja del Mediterrani, havent-hi hagut pel mig abans la “Correbarri” diumenge passat; i
tenint encara pel davant:
-l’1 de novembre la Cursa de l’Amistat, de
Montjuic al Tibidabo,
-la Behóbia-Sant Sebastiá 10 dies després,
2 Mitges Marató, una cursa de 20 km, 1 cursa
de 16 km i 1 cursa de 10 km en menys de dos mesos. Pas mal!
què diria un francés.
Hem anat pel matí a Vic, i per la tarda a
recollir els dorsals (el meu, el d’en Javi, en Jordi i la Laura). Allà m’he
trobat, per fi, amb la menuda e incombustible Rosa Sánchez, que avui i demà no farà de runner, sinó
de voluntària; Rosa va ser la corredora que vaig portar al meu davant a la primera
Mitja Marató, el març de 2009: em va fer “de llebre”, sense ella
saber-ho, des de més o menys el quilòmetre 5 i fins el 13 ó 14 (va ser una gran ajuda, i un molt bon al·licient per a mi, pel seu ritme chaca-chaca constant, com un metrònom musical)..... I ara, a continuar escoltant el Barça -mal partit
avui- i sopar una mica de pasta i cap a clapar aviat !.
No hay comentarios:
Publicar un comentario