...
tiene un tesoro !.
I si la teva llebre és Susanna Ballester, ja
ni us ho explico.
Antecedents:
-Vinc
de córrer l’1 de novembre ”La Cursa de la Amistat”, el 3 de novembre “El Cross
de Sants”, el 10 de novembre la “Behobia-San Sebastián” i tenia previst fer, el
24 la “Jean Bouin”. No
he corregut, altra cop, ni un sol metre des de la Behobia de diumenge passat.
-Per
tant aquesta d’avui, la “Cursa del Clot” no estava prevista ni de conya (és
més, ni coneixia la seva existència... tot i que la d’avui era la 34ena edició). Per no tenir, no
tenia ni dorsal, tot i que –via tweeter- finalment la Susanna me’n va
aconseguir un, d’un tal Manuel Gallego (la samarreta de la Cursa l’he demanat
talla “minijo”, perquè se la quedés ella com a “recompensa”...).
-Fa
una setmaneta, més o menys, es van muntar una pel·lícula en Rubèn i la Susanna
del tipus “... a millorar marca s’ha dit”, i m’engresquen (...soc molt "facilón", ja ho sabeu), ja no només a fer-la,
sinó a baixar de 47:58 que és -fins a dia d'avui- la MMP, meva millor marca personal (“Jean Bouin 2008”). A mi i
al Pere.
Rosa i Marcela.... sempre hi son ! |
-Per
acabar d’arreglar-ho, ahir varem tenir “sopar de cloenda de temporada
triatlera” amb els companys de Tribanda; vaig menjar el que no està escrit –bo
i molt- i no em vaig beure “el agua de los floreros” perquè no n’hi havia. Per
tant, d’allò tant clàssic i recomanable com el sopar “pasta y/o pizza por un
tubo, y hidratos de carbono” la nit abans de la cursa, ni parlar-ne. I la hidratació que vaig prendre no
era ni molt menys la ideal (... però sí
en quantitat).
Bons
antecedents per sortir a córrer -i, a sobre, a "fer marca"- aquest matí, no ?.
Doncs
bé, el matí s’ha llevat com s’esperava: gris i plujós, tot i que ha aguantat
força, veient fins i tot el sol a pocs minuts d’arrancar a córrer. Com sempre,
molts coneguts per la línea de sortida: “las Cote”, la Teresa, la Rosa, la Marcela, Nicolás,
Wai-Shan...
Amb el cotxe aparcat a 30 metres de la línea de sortida-arribada, quedem
poc després de les vuit amb Susanna i Rubèn per anar a recollir el dorsal al
costat de meta; al poc, s’incorpora en Pere. I després de donar-se el “zambombazo”
de sortida (que no tret), arranquem a córrer. Abans però, mentre preníem cafè
al Ateneu, en Rubèn pontificava:
- “... què, sortim
a 4:40, no ?”
Jo
els he dit que, si de sortida agafàvem aquest ritme de creuer, a mi “me
crujían”. Però vet aquí que comencem... i el primer quilòmetre cau en 4:05 (sempre
segons el meu Garmin: http://connect.garmin.com/activity/405245367
que, per cert, ha acabat marcant 10,170 quilòmetres); començàvem bé!. Amb la Susanna sempre al meu costat esquerra ("maníes" seves) han anat caient suaument els quilòmetres: el segon en
4:47, el tercer en 4:21, el quart en 4:44 i el cinquè en 4:42... total, els 5
primers quilòmetres en 22:36 !).
En Rubèn s’ha fet càrrec d’en Pere i el seu particular repte.
Després
de fotre-li un crit a Wai-Shan al quilòmetre cinc (foto "crucificció") hem agafat carrer Guipúscoa
enllà, ja de tornada. A "peu de cursa" ens hem tornat a trobar amb Núria, la "reportera más dicharachera", sempre mòbil en ma (gràcies per les fotos). Anava bé, em trobava bé, amb la Susanna sempre pendent de
mi, afluixant i “apretant” segons em veia que jo anava responent.
El
sisè cau en 4:45, el setè en 4:43... per entrar ja després en “territori del cinc”: el
vuitè (coincidint amb la pujada pel carrer Independència des d’Aragó) en 5:09 i el novè en
5:15 (encara li deu ressonar, a les orelles de Susanna, el meu “hipohuracanado
grito” que li he fotut al meu amic Pere Montserrat quan hem passat pel davant del
seu bar, “La Queixalada d’en Marcelino”).
Pas i gestos sincronitzats... |
Me'n quedava només un, ho
tenia a tocar, no era hora de defallir. Susanna “m’animava i em picava” en la
mateixa proporció. Així, he acabat fent el darrer quilòmetre en
4:45 ...entrant a meta sprintant a 3:35 !!.
Incrédibol, què diria en Forges.
Total,
que la meva millor marca personal (MMP) en curses de 10 quilòmetres ha quedat enrere
després de gaire bé exactament 5 anys; o el que és el mateix: l’he deixat
enrere portant a sobre -a les esquenes i a les cames- cinc anyets més): perquè el meu temps d'avui ha estat de...
M
M P : 47:50
Toma,
toma y tooooma !.
Propera estació: 46...“i pico”.
Felicitar,
per descomptat, en Pere, que ha deixat enrere el seu particular “lo puto cinc” per
primer cop (49:49); i lamentar les molèsties al sòleus d’en Rubèn (... potser
hauries de descansar un xic, no ?).
Per
molt i molt que digui de Susanna, la meva entranyable “minijo”, mai li agrairé
prou el cóm i el què ha fet avui per mi, per les meves cames i per la meva autoestima.
Perquè, a la meva edat, i amb el trote que portava ja a aquestes alçades del
més de novembre (tres curses, i sent dos d’elles gens “senzilletes” per mi, en poc més
de dues setmanes), aconseguir batre avui una marca “...de quan era jove”, de
cinc anys enrere, ha estat tota una passada i un autèntic “subidón”.
Per
tant, no puc més que acabar com he començat:
“Quien
tiene una liebre, tiene un tesoro...”
....i
si a sobre la teva llebre és una bona amiga, el goig és complert !.
Gràcies,
Susanna .
Ara, la pregunta, lógica i inevitable, és: i si en Txabi entrenés una miqueta, només una miqueta... què passaria ?.
(C.Q.
887
87-175-712)
No hay comentarios:
Publicar un comentario