AIXÓ NO VA BÉ …

Està clar que mantenir el ritme d’entrenament es fonamental… i que quan el trenques, pues “pasa lo que pasa”.

Ahir, després de tants dies sense fer res, vaig fer la “machadeta” de fer una de les meves “sèries in crescendo”, i avui els meus quàdriceps ho estan notant (feia temps que no tenia "agulletes"). Però tot i així he decidit anar a Can Mèlich a intentar mantenir el ritme; però he sortit tard del despatx i a sobre plovia i, anant en moto com anava, ben xopet que he arribat a casa poc abans de les vuit. I, sobre la marxa, he decidit no anar-hi i en canvi sortir a córrer per Esplugues (ja que per aquí plovia poquet).

Abans d'arribar al pàrquing de casa he fet un “circuit” amb moto pels voltants (per mesurar la distància que després faria): des de casa (Domènech i Montaner), anant per Juli Culebras (baixadeta), pujada constant mitja per Avda. Lluis Companys cap a la rotonda de la Pl. de la Constitució, agafant pel carrer Jacint Esteva Fontanet (la del Col·legi Alemany, un falso llano, en pujadeta constant lleu), baixant per aquest mateix carrer cap a la rotonda de La Masía (baixada intensa), passant per sota l’autopista, rotonda de la Nestlé, i pujadota mooolt pronunciada per Melcior Llavinés i fins a casa altra cop; total: 2 quilòmetres 600 metres. Un traçat “durillo”, la veritat (per mi al menys...). Si feu "clic" a sobre del títol "Aixó no va bé", veureu el mapa de la zona que us descric.


Doncs be, l’idea era donar-hi dues voltes (5 quilòmetres 200 metres), primer en un sentit i, en arribar a casa, fer-ho en l’altra. Però, nasti de plasti: he fet el recorregut indicat però un sol cop, en 13 minuts i mig, i en el sentit invers al que us he detallat (que llaaaaarga se’m ha fet la pujada per Jacint Esteva i Fontanet des de la rotonda de baix !!!). Decididament, no estic gens en forma. Però com el tinc al voltat de casa, aquest serà un dels meus “circuits urbans d'entrenament”... alternant-t'ho altres dies anant fins a La Creu de Pedralbes. Ara només falta que aconsegueixi convèncer a algun dels meus veïns runners (que n'hi han) perquè m’acompanyi i així no anar-hi tot sol.
.
"et vaig donar una mà, i em vas seguir a la nit com un gosset perdut que prega una carícia. Vas omplir de colors la tristor del meu llit, de vermells de capvespre i de verds de Galícia; i el meu racó va ser el teu racó també. Eres jove i bonica. Vaig començar jugant i et vaig anar estimant de mica en mica..." (JMS-De mica en mica, 1969)
.