Començo avui amb un petit homenatge pel Messi, aquest petit-gran-futbolista cridat a ser (sinó ens el espatllen ... o si no s’espatlla ell solet) un dels 5 ó 6 indiscutiblement grans d’aquest esport. Els que hem jugat a futbol sabem sobradament el molt que costa fer tot això que ell fa d’una manera tan, tan, aparentment fàcil... I quina velocitat amb la pilota al peu, renoi !!!Aquest any, com l’any passat, en Leo ha tornat a ser segon del FIFA World Player, per darrera del insuportable i pedant Cristianito Ronaldo (que mèrits, però, sí que havia fet, cal ser justos); clar que, el criteri de votació és el que és: sense anar més lluny, el seleccionador nacional espanyol, V. Del Bosque, no li va donar cap vot a Leo Messi i sí va votar com a millor jugador del mon a ... Casillas: ¡¡¡ ole el criteri professional i desinteressat !!!. Per cert, si us fixeu a la foto, a “el millor porter del mon” li faltaven mans i cames per tractar d’evitar que se la colés, pocs moments abans de que “el FIFA World Player 2006, Fabio Cannavaro” -un altra “encert” en el seu dia- s’estampés estrepitosa e inútilment contra el pal (quin mal em fa cada cop que ho torno a veure...).
Encara que avui he anat amb cotxe, i després anava tapat pel carrer com si estigués caminant pels voltants del “Perito Moreno” argentí, crec que la he “cagat” sortint al carrer per anar a la reunió d’avui al matí: en arribar a casa, el termòmetre a 37,8. Confiem en que en tota la tarda no em torni a pujar la febre i demà ja pugui anar a pencar, que se’m acumula la feina (ho deixo aquí un moment... després torno).
Ja soc aquí un altra cop.
La tarda ha anat be, sense esternuts, sense gaire febre... i només amb “ibuprofeno”, però mantenint el xarop per la tos, com a precaució de “manteniment”. La dubta es, demà, el anar en cotxe o en moto (ben tapadet, això si).
Estic pensant que tot aquest procés refredogripal m’haurà anat bé per descansar i per relaxar una mica la musculatura, de les cames sobre tot (perquè “ja no em tira” ni el isquio ni el femoral esquerra). Si demà finalment ja vaig a pencar, com espero poder fer, en sortir tractaré de passar pel Club per traçar un “pla d’entrenament exprés a molt curt termini” amb l’Albert per preparar-me de la millor manera possible per la cursa del dia 25 (queden ja tan pocs dies...). Ara que, visto lo visto, no em preocupa gaire el temps que finalment faré perquè, com abans que jo ja va dir un tal Felip II:
-“jo no he fet anar a les meves cames a lluitar contra els elements... gripals”.
“... vindran dies clars, de pluja i de tempesta, però han d’anar endavant: sempre hi ha un infant que espera els titelles.” (JMS-Els titelles, 1967).
.
Ja soc aquí un altra cop.
La tarda ha anat be, sense esternuts, sense gaire febre... i només amb “ibuprofeno”, però mantenint el xarop per la tos, com a precaució de “manteniment”. La dubta es, demà, el anar en cotxe o en moto (ben tapadet, això si).
Estic pensant que tot aquest procés refredogripal m’haurà anat bé per descansar i per relaxar una mica la musculatura, de les cames sobre tot (perquè “ja no em tira” ni el isquio ni el femoral esquerra). Si demà finalment ja vaig a pencar, com espero poder fer, en sortir tractaré de passar pel Club per traçar un “pla d’entrenament exprés a molt curt termini” amb l’Albert per preparar-me de la millor manera possible per la cursa del dia 25 (queden ja tan pocs dies...). Ara que, visto lo visto, no em preocupa gaire el temps que finalment faré perquè, com abans que jo ja va dir un tal Felip II:
-“jo no he fet anar a les meves cames a lluitar contra els elements... gripals”.
“... vindran dies clars, de pluja i de tempesta, però han d’anar endavant: sempre hi ha un infant que espera els titelles.” (JMS-Els titelles, 1967).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario