THE ANSWER, MY FRIENDS, IS BLOWING IN THE WIN…

Doncs sí, amics meus; parafrasejant al meu estimat Bob Dylan, i “por si éramos pocos, parió la abuela” resulta que, a sobre de la baixa forma en la que em trobo, la resposta a la pregunta de quin temps faré a la cursa de diumenge “...està en el vent”; en les fortes ràfegues de vent que diuen que fotrà aquest dissabte i diumenge, vull dir. El que em faltava !!! . Que faci vent vol dir tenir i sentir una sensació de fred molt més intensa, i més un 25 de gener a les 09,30 del matí. I per aquesta Cursa, els runners de Can Mèlich pensàvem anar tots amb la camiseta del Club, la “naranjito” que, per més inri, es sense mànigues... però jo la portaré.

Però... no tot son males noticies; perquè avui era el dia de fer-me el Ecocardiograma; i el resultat ha estat similar al de la prova d’esforç de fa dues setmanes: “estoy hecho un chaval !!!”. Encara que no s’apreciï gaire, aquest de la dreta es el meu cor; sempre he pensat que la gent que fan les ecografies (ginecòlegs, cardiòlegs, traumatòlegs...) o be tenen una imaginació brutal o be van molt “fumats”, perquè t’ho ensenyen mentre te les fan i et van dient:
- Veus ? això es el caparronet, i això les cametes... li veus els ditets ? ... mira cóm li batega el cor....
I tu, mira que miraràs i no encertes a veure rés de rés del que et diu, però fingeixes, poses cara d’il·lusionat, i li respons:
- Oi sí, què maco...

Doncs això, que tant a nivell de resistència com de “l'estat de l’eina” (el cor), no hi ha cap problema. Així que... a córrer !!!.

“...saps ?, les llàgrimes el temps les arrossega; saps ?, després del hivern, neix la primavera; saps ?, s’ha perdut la teva olor i no recordo ni el color d’aquells ulls que tant em varen mirar. Quan el mes cos lligaves amb les teves mans i jo era un infant. Quan en sentir-te a prop en arribar la nit em feia petit. Saps ?, ja torno a riure amb qualsevol cosa; saps ? avui els teus records no em fan cap nosa” (JMS-Saps, 1969).
.