Per fi he pogut abandonar la posició horitzontal d’estar tombat al llit després de quasi 5 dies seguits estant-t’hi, envoltat pel núvol de la febre... i ja hem anat a pencar !!!.
By the flys, he anat amb cotxe. He començat el dia amb dues visites que tenia pendents de dilluns i a les 10 ja era al despatx per “ensorrar-me quasi hora i mitja” sota la safata d’entrada del meu compte de correu; i encara vaig ràpid, perquè al tenir-ho sincronitzat amb la blackberry, ja conec tots els continguts: però s’han d’esborrar, o arxivar al seu lloc o contestar, o prendre algun tipus d’acció, i això menja temps. I entre això i fer els ajustos al tancament de l’any i preparar dues propostes, m’han tocat les tres i quart sense dinar... Ho he fet ràpid (bocata), he tornat en menys de vint minuts, he estat fins a les cinc i quart acabant “cosetes sueltas” (d’aquelles que “no cunden”, però que prenen molt de temps).
He fet dues visites per la tarda (una d’elles fallida, perquè el que te dije no hi era) i poc després de les set he anat al Club, a veure si podia “desoxidar” la musculatura del cos, totalment engarrotada després de no fer res des del dijous passat dia 8, en que vaig fer la prova d’esforç.
No m’he tornat boix, i el que he fet ha estat els ja habituals 11 quilòmetres amb bici en 30 minutets, uns exercicis de peses per reforzar braços i pectorals i una llarga sessió d’estiraments i abdominals. Al no haver fet carrera en cinta, no me’n he ressentit del refredat que encara porto i no m’he “ofegat”.
Ho necessitava !!!.
"... ella qui sap on és, ella qui sap on para. La vaig perdre i mai més he tornat a trobar-la" (JMS-Paraules d'amor, 1969)
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario