COMPTE ENRERE . . .

Vinc del Club de fer-me una de les meves “sèries in crescendo”. Cada cop les vario; les d’avui han estat sèries de un quilòmetre a velocitat de cinta 10, 11, 12, 13 i 14; en total, 5 quilòmetres en 25’ 15’’.

La veritat es que, després de tants dies sense fer quasi bé res, ahir i avui tenia “rampes” a les cames i avui, en acabar, estava realment cansant, suat, fos... Encara tinc dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres per “desengreixar” les cames i tornar a agafar una miqueta de ritme perquè el resultat de la Cursa de diumenge no sigui molt “catastròfic”... Per cert, que a la Cursa espero trobar-me a la meva cardiòloga, la mateixa que em va fer la prova d’esforç i que aquest dijous em farà el eco cardiograma (el seu xicot es runner i ella, aquest Nadal li ha comprat unes súper Asics voladores....).

A veure si no hi ha contratemps entre setmana i puc fer els entrenaments ben pautats.

Per cert que diumenge, a Premià de Mar, després de la cursa, tenim “sessió de botillo”, l’àpat lleonès per excel•lència, “lleugeret de collons”, amb el meu grup d’amics muntanyencs (sort que hi ha hagut canvi de dates, perquè en principi la “botillada” era pel dissabte abans de la cursa !!!).

Botillos : Son productos cárnicos embutidos, elaborados con despieces de cerdo: costillas, rabo y lengua troceados y adobadas con sal, pimentón, ajo y orégano y embutidos en el ciego del cerdo. El Botillo del Bierzo tiene Denominación de Origen. Se deben presentar ahumados con leña de roble y semi curados. Es imprescindible someterlos a un esmerado proceso de secado, con unas buenas condiciones de temperatura, humedad y aireación. El secado es un proceso difícil, solo para manipuladores expertos, pues es en este proceso donde el Botillo alcanza el culmen de sus propiedades gustativas. Se consume normalmente cocido, acompañado de Cachelos, aunque existen multitud de exquisitas recetas. Si pruebas el Botillo y no te gusta, es que era un producto de baja calidad o estaba mal preparado.

"... s'ha anat pansint dia a dia com la vella melodia que ningú ja no canta perquè els temps canvien; quan vegis pel Paral·lel a la vella i el gos, li parles de llavors quan, er sentir el seu cos, potser tu haguessis omplert d'or a la Carmeta" (JMS-La Carmeta, 1969)
.