.JPG)
Avui no tenia ganes de fer res...He sortit dels despatx amb l’idea d’instal·lar-li a la Martona el paquet “Office” al seu ordinador i, amb aquesta “excusa”, he tingut la coartada per no fer res.
Demà serà un altra dia... però ja només me’n restaran 3 per la Cursa. Espero, però, no tornar a veure el “ 5 “ en el meu temps final per molt malament que hem vagin les coses.
"... i em vaig acostumar a poc a poc al teu nom, a la teva escalfor i a les teves paraules, al soroll del teu pas pujant els esglaons i a la teva manera de parar la taula; a la olor de les teves mans, que cada nit voltaven el meu cos com una fina gasa. Però tot es va ensorrar quan et vaig sentir dir: me'n vaig a buscar el sol, es molt fosca la casa. Ningú no m'està esperant. Gràcies per tot, Joan... Eres jove i bonica. Se'n va anar de repent el que vaig anar perdent de mica en mica" (JMS-De mica en mica, 1969)
.
.
Txabiiii! Tranquil que diumenge tindràs el teu guia personal davant teu... durant els primers metres! ;-P Després espero que assoleixixs el teu objectiu! No crec que vegis el 5, de debò, ara tens la teva dinàmica agafada i quan entrenes entrenes, no gastes sola de bamba! O no només, vaja! jajaja.
ResponderEliminarRes més crack, ens veiem pel club i a l'asfalt!
Ah! I demà en cauran un quants! jejeje.
Pau.