EN FASE TERMINAL…. (ESPERO)

Quasi el tercer dia sencer a casa, al llit, sense sortir, per culpa d'aquest punyeter refredat (... o serà grip?).

Des de divendres a mitja tarda en que, fet pols, em vaig posar al llit amb febre -mantenint una mitja de 38,5º en tots el dies- no he fet altra cosa que:
- dormir, dormir i dormir (estava literalment "esclafat")...
- suar, suar i suar (tres pijames “empapats” literalment, dos jocs de llençols canviats i un quilo/quilo i mig de menys com a poc )....
- esternudar, esternudar i esternudar.... (tinc el cos molt del retruc dels esternuts al pit, ronyons i esquena)...
- i de treure’m, treure’m i treure’m tones i tones de mucositat (es acollonant la quantitat que en pot arribar a produir el nostre cos en un procés com aquest; he acabat amb els stocks de paper de cuina de Mercadona, perquè amb el kleenex típic no anava enlloc).

Com be diu la Martona:

-“papi, només et poses malalt un cop l’any, però renoi, quan t’hi poses, t’hi poses...”.

Per això es pel que em vaig poder “lliurar” d’anar a la festa-sopar de 50 aniversari d’una de les 8 “Amigues de les Dames Negres” de la Marta dissabte passat (ja només me’n queden 7 de festes d’aquestes en el que resta d’any, inclosa la de "la meva" Marta...).

Així que avui dilluns no he pogut anar a la feina, i demà ho dubto molt perquè, o fas ben net en aquests processos gripals, o les recaigudes son encara pitjor; faré, però, tots els possibles (un anar i venir ràpid, encara que sigui amb taxi) per anar a una reunió que tenim demà a dos quarts d’onze en la que ens hi juguem molt.

I de córrer, què ...? doncs, amb aquest panorama ja us ho podeu imaginar: res de res; i els dies avancen inexorablement cap el 25, dia de “la de San Antoni”, en que tot pinta que m’agafarà amb baixa forma. Però, anar-hi, s’hi ha d’anar.

Pels que no els coneixeu, els de la foto son els nostres “noruecs trotadors”, runners de Can Mèlich (en Per i la Belén amb les seves corresponents samarretes de runners del club, i els seus dos nanos) donant-nos sana enveja per haver pogut participar en una cursa popular de 7 kms. a RANELAGH, un poblet a les afores de... Buenos Aires-ARGENTINA !!!; aquí tots nosaltres geladets-geladets amb aquest temps que fa, i ells fent -tot suadets- una cursa en ple estiu austral argentí (fins i tot van fer podi). Enhorabona doncs als nostres "noruecs trotadors" !!!

(quin detall el emportar-se les samarretes fins a l'Argentina !!!; Albert, ja en pots preparar un parell més pels dos "noruecs-trotadors-júniors": se les han guanyat i hem de mimar i mantenir motivada a la "pedrere", que la resta ja ens anem fent grans... !!!)

Apa, me’n torno al llit, a suar-la una miqueta més...

"... les ones han d'esborrar les petjades que deixo en el teu port. Me'n vaig a peu, el camí fa pujada, i a les vores hi ha flors". (JMS-Me'n vaig a peu, 1967)
.