HOME, SWEET HOME….

.

Doncs ja estem a casa, després d’un molt calorós cap de setmana.

Al CAP de Vic finalment només ens van posar la vacuna del tètanus, ja que la zona a la que anem de Costa Rica no és de gran risc de malària (apart de que, per aquesta malaltia no hi ha vacuna, sinó prevenció) i pel que fa a la hepatitis A, per edat tant la Marta com jo ja l’hem hagut de passar. Cal que, en tornar, si ens fan una analítica pel motiu que sigui, demanen que ens facin la prova de la hepatitis. Dir que la punyetera vacuna del tètanus m’ha deixat ben atontat la tarda de dissabte i tot el dia d’avui; veurem com amaneixo demà. A més a més, com sempre, el llit de Sant Julià m’ha deixat baldada l’esquena; ni amb Myolastan, ni més tard amb Espidifen, se’m ha alleugerat i ara, quasi les nou del vespre de diumenge, continuo ben “tocat” (tinc el cos “baldat”, tot adolorit, com un pre-avís de refredat en que et fa mal tot el cos...).

A Sant Julià, es varen suspendre els actes de Festa Major de divendres, “la botifarrada popular” entre d'altres, com a mostra de condol per la mort del cinquè bomber (era fill de la vila) del incendi d’Horta de Sant Joan. I aquest migdia, a la “barbacoa cubellenca tot be, com sempre (la “entranya” estava senzillament impressionant); abans de marxar hem pogut arreplegar del hort d’en Xavi un munt de tomàquets, uns mega–carbassons, albergínies i pebrots (res a veure amb els que mengem sovint, us ho asseguro).

Calor, molta calor per a un paio com jo, que soc dels de “tardor-hivern”.
.