...sí, he aconseguit superar LA MEVA PITJOR MARCA... ! que fins ara eren els 54’22’’ de la meva primera cursa de 10 quilòmetres (Nassos 2007) i que avui l’he “polvoritzat”: 54’52'', a un “fantàstic” ritme de 5’30 el quilòmetre. Vergonyós.
Comentaris de la meva Cursa ? Cap ni un, ja que tots sonarien a excuses. Sí dir-vos que he anat, com sempre, funcionant com un dièsel (cha-ca-cha-ca); però aquest cop, un dièsel de molt baix octanatge: en fer ja el primer quilòmetre en poc més de 5 minuts, ja s’ha marcat el camí de por on anirien els trets avui.
Cursa molt plana, sense cap tipus de dificultat orogràfica; molt bon ambient i una participació “estelar” (Martín Fiz, Abel Antón, Valentí Massana, jo...); m’he tornat a trobar -hem fet un parell de quilòmetres junts- a la mateixa “noia metrònom” de la Mitja Marató, que continua igual: ritme constant a 50’; és clar, avui l’he perduda al quilòmetre 7 ó el 8. En acabar la cursa, veient com la gent feia la segona cua (la de la recollida dels iogurts, d’una beguda lletosa amb soja i l’Aquarius de torn) l’he tornat a veure, entrant i sortint de la cua, una vegada i una altra (com a mínim fins a quatre) i cada cop agafant-ne un parell o tres de peces de cada ( la bossa anava a punt de rebentar-li). La gent no deixa de sorprendrem...
D’aquí a una estona em faré la “maleteta madrilenya” (dubto si agafar, o no, la camiseta del Barça per anar a veure la presentació d’en Cristiano Ronaldo al Bernabéu... ja !).
.
Comentaris de la meva Cursa ? Cap ni un, ja que tots sonarien a excuses. Sí dir-vos que he anat, com sempre, funcionant com un dièsel (cha-ca-cha-ca); però aquest cop, un dièsel de molt baix octanatge: en fer ja el primer quilòmetre en poc més de 5 minuts, ja s’ha marcat el camí de por on anirien els trets avui.
Cursa molt plana, sense cap tipus de dificultat orogràfica; molt bon ambient i una participació “estelar” (Martín Fiz, Abel Antón, Valentí Massana, jo...); m’he tornat a trobar -hem fet un parell de quilòmetres junts- a la mateixa “noia metrònom” de la Mitja Marató, que continua igual: ritme constant a 50’; és clar, avui l’he perduda al quilòmetre 7 ó el 8. En acabar la cursa, veient com la gent feia la segona cua (la de la recollida dels iogurts, d’una beguda lletosa amb soja i l’Aquarius de torn) l’he tornat a veure, entrant i sortint de la cua, una vegada i una altra (com a mínim fins a quatre) i cada cop agafant-ne un parell o tres de peces de cada ( la bossa anava a punt de rebentar-li). La gent no deixa de sorprendrem...
D’aquí a una estona em faré la “maleteta madrilenya” (dubto si agafar, o no, la camiseta del Barça per anar a veure la presentació d’en Cristiano Ronaldo al Bernabéu... ja !).
Moltes felicitats per l'article a la revista de Can Mèlich, és molt bo de veritat. Està molt bé que la gent vegi valorada la seva feina diaria i no sempre ho fem. Jo estic totalment d'acord amb el que dius. En especial els del fitness i tambe en Xavi dels estiraments i la Montse de ioga son persones meravelloses! S'estima de debó la feina!
ResponderEliminarAh, i per la cursa no et preocupis, ja et vaig dir que si la acabaves podies estar content, perquè és duríssim còrre amb aquesta calor.
Felicitats de nou, escriptor!
Gràcies... jo no l'he vist encara publicat (però sí sé el que diu... jejeje).
ResponderEliminarEstic tota la setmana de viatge, així que ja la trobaré a casa quan torni.
Repeteixo, gràcies.
Ep! No vaig veure cap naranjito esbufegant per allà ... :P
ResponderEliminarPerò potser era perquè jo també esbufegava!!Collons quina calor. Jo també vaig fer un temps horrorós, així que no et preocupis, corroboro les teves excuses.
Tranquil crack!amb aquesta calor és impossible fer una cursa amb plenes condicions i al 100%..
ResponderEliminarA la pròxima ja saps...a arrassar..
Ens veiem a l'asfalt