QUÈ CÓM ESTIC ... ?

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. DICCIONARIO DE LA LENGUA ESPAÑOLA - Vigésima segunda edición

TEDIO (Del lat. taedĭum).
1. m. Aburrimiento extremo o estado de ánimo del que soporta algo o a alguien que no le interesa.

Però tranquils, que se’m passarà. De tant en tant, moooolt de tant en tant, em don aquesta apatia, aquestes ganes de no fotre absolutament res. Per exemple, he passat quatre nits a Madrid, sol; m’he emportat “a la Lisbeth” amb mi i ni ganes de llegir ni una sola pàgina (el llibre no ha sortit ni de la bossa); m’he emportat l’Ipod, i ni l’he engegat; quasi ni he vist la tele del hotel; no he sortit cap nit ni a fer una cervesa...
I lo fotut es que en situacions com aquesta, el que no puc suportar -el que em fot del nervis- és que la gent del meu entorn, amb tota la bona fe, per ajudar-me a “sortir-me’n” es capfiqui en fer-me fer coses, en parlar-ne, quan el que vull, el que necessito, el que únicament desitjo, és que em deixin “anar a la meva bola”, que deixin que passin els dies (son poquets) i tot tornarà al seu lloc. Igual és demà mateix.
De tota manera, aquesta tarda aniré al Club a córrer una miqueta i a estirar, que ja sabeu que això del cotxe em deixa com fet un “quatre”.
Tranquils... en Txabi de sempre torna d’aquí a un parell de dies.

.