QUÈ NO FAS PER UN COMPANY… ! ! !

.

Ahir per la tarda baixant de Girona -avantatges d’anar amb cotxe- vaig sentir per la ràdio que "els periquitos" farien una sessió d'entrenament a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià per la tarda abans de marxar avui cap a Peralada a fer el clàssic estage de pre-temporada.

I què collons l'importa això a un "culer"com jo ?

Doncs es que tinc un bon company de feina (en Jordi) que cada any passa per mi el tràngol de fer-me la declaració de Renda; però el paio no és perfecte: és “perico”. Així que ahir, en sentir lo de la sessió vespertina, vaig accelerar el ritme de baixada a Barcelona per tal de tractar de poder arribar a Sant Adrià abans de que acabessin. Sort que en Pochetino les fa llargues aquestes primeres sessions de pre-temporada (això sí, totalment físiques, sense "olorar" els jugadors la pilota) així que -després de passar per la botiga del Club- vaig poder veure la última mitja horeta, perquè per sort van acabar passat un quart de nou del vespre.

I el perquè de tantes presses ?. Doncs perquè no només volia regalar-li al Jordi la samarreta de la "estrella mediàtica" japonesa (en Nakamura) sinó que aquest me la signés. La cosa, però, té truc: el meu amic Miquel Carrasco, un dels meus companys/jugadors del "Millonarios H.C." (l’històric/histèric equip de futbol-sala dels anys 80 en el que jugàvem junts) és des de fa molts anys un dels "utilleros de can perico" (com en Corbella a can Barça); així que abans de que acabés la sessió li vaig llençar des de la tribuna la bossa amb la samarreta i un rotulador gruixut, la va entrar al vestidors, li va fer signar al "japo" i me la va donar; coneixent-lo, en Miquel es deuria limitar a dir-li al "japo", taxativament, sense sotilesa de cap mena, i sense cap possibilitat de rèplica:

-"Tú, Nakamura, firma aquí..."

(i és que en Miquel és així; el que fa fer la veterania d’un i la "inexperiencia del recién llegado" del altra...!!! ).

Avui, amb la samarreta, hi ha un "perico" content... al menys, un.

.