BYE & THANKS, SIR....

Se'n ha anat tot un senyor del futbol; la demostració més palpable de que no fa falta ser un groller, ni una “prima donna” per deixar empremte en tant poc temps.

Aquest home discret, educat, elegant, ens va donar -temporada 1996/97- una Recopa enfront el Paris Saint Germain, una Copa del Rei, després d'una vibrant final guanyada per 3-2 al Betis... i havent jugat abans aquells quarts de final a l'Estadi enfront l'Atletic de Madrid...; sí home, sí, aquella del "Pizzi, sós macanudo..". que, per cert, ha estat l'únic partit en ma vida en el que he marxat del camp molt abans de que s'acabi el partit, i tot per culpa d'en Vitor Baía i la seva “cantada” en el quart gol d'en Pantic (per cert: què frustrant ha de ser, per un jugador com en Pantic, marcar-li quatre gols al Barça al seu propi camp...i acabar eliminat).

I, per acabar de rematar-ho, en Robson ens va donar també la Super Copa d'Espanya.

D'aquella temporada, a la retina ens quedaran per sempre, sense poder oblidar-los, els gols d'en Ronaldo (quan encara no estava com un bacó): davant del Compostela, arrancant de camp propi (ni oblidarem tampoc la cara d'en Robson quan el marca) ; el que va fer davant del València a l'Estadi, arrambant amb tots els ché que se li posaven per davant... i tants i tants d'altres; ni aquella semi-final de Copa a l'Estadi davant l'Atlètic de Madrid que us deia abans... ni tampoc els dos partits perduts en Lliga davant l'Hèrcules d'Alacant (que, per a més INRI, va acabar baixant a Segona) que ens van costar el títol de Lliga, ja que varem quedar segons.. (ay aquells sis punts perduts !).

Però, sense treure-li mèrits a Sir Bobby (i sense oblidar que encara hi havia “en Nuñito de la Calzada” de presi) és de justícia el reconèixer que aquella temporada, la plantilla del Barça era de “cromo”:

Luis Enrique, Figo, Ronaldo, Popescu, Vitor Bahia, Ferrer, Guardiola, Stoichkov, Giovanni, Baquero, Ivan de la Peña, Bakero, Nadal, Amor, Couto, Blanc, Pizzi, Busquets, Cuéllar, Abelardo, Celades, Sergi, Óscar García.... y, sobre tot, l'Amunike !!!.

Després, l'any següent el van passar “al staff de l'àrea tècnica” del Club, va arribar “lo Van Gal”, borde com ell sol... però triomf rere triomf; però borde.

Repeteixo... gràcies Sir Bobby Robson.

.-