QUAN EL TEU VEÍ FA OBRES . . .

.
... i no de caritat, precisament (... i tu hi vius a sota)

Portem a la vora de dos mesos amb els nostres nous veïns de dalt fent obres al seu pis (avui, en principi, les acaben); i es tracta de “obres EN MAJÚSCULES”; crec que només han deixat, tal i com estava, “l’espiell” de la porta d’entrada (la “mirilla”). Sorolls apart -de dilluns a dissabte, de vuit del matí fins a les vuit del vespre, parant només pel refrigeri dels migdies- hem “escapat” bastant bé de les obres... fins fa dues setmanes: a la banyera de les nenes hi va aparèixer “sorreta” que, evidentment, queia del sostre. Contactem amb el veí per posar-lo al dia del què ens passava, i varem acordar que -quan ells ho acabessin tot- baixarien els seus paletes, mirarien el què i ens ho arreglarien.

Però....

Aquest dissabte al matí, el bany de les nenes va aparèixer inundat d’aigua, que no parava de gotejar des del sostre. Ipsofacto varem pujar a parlar amb la quadrilla de romans (de Romania, no de Roma...) que hi treballen i s’hi van posar a reparar-ho des de les onze del matí i fins passades les tres de la tarda. En principi, tot llest... fins aquest matí en que, en llevar-se la Marta, ha vist el sostre del nostre bany “afluixant” aigua i que , altra cop, el bany de les nenes tornava a estar ple d’aigua. I, Sant Tornem-hi !.
Passats tres quarts de set d'aquesta tarda de dilluns, els romans en principi ens ho han deixat tot enllestit (fins la propera, dic jo...). Pel que es veu, era una fuita d’un dels tubs de la calefacció dels de dalt que, en anar ensorrats per terra, l’han degut “petar” ells fent alguna cosa i no se’n han adonat fins ben entrada la tarda, després de desmuntar totalment els sostres dels banys. Veurem el que ens dura.

Que et faci obres a casa el teu veí és molt semblant a quan et surt ploraner el nadó del veí: no hi pots fer rés, ni li pots dir rés, no li pots donar la culpa de rés, ni el pots esbroncar, entre d’altres motius perquè lo del “nadó - ploraner” no s’ho tria un mateix (la nostra Andrea, sense anar més lluny, va ser una autèntica i llaaaaarga “prova de paciència i comprensió” per part dels nostres veïns a l’altra pis); i pel que fa a les obres, tots en algun moment ens hi trobarem (o ens hi hem trobat) com a protagonistes...

Què hi farem... !

.