NO SE'LS POT DEIXAR SOLETS... ! ! !

.
Si és que... Per un cop que no acompanyo als nanos a una de les seves Triatló, quin desastre !!!.

-Començant per en Pau, que es passa la nit de dissabte vomitant (o amb descomposició, no recordo bé què m'ha dit) i per tant no surt a fer-la.
-Continuant per l'Alexis, que quasi li cau el xip a la cursa a l'aigua, i que es para per intentar que no li caigui... i li passen gaire bé tots els “triatleros” per sobre.
-Pel que fa a l'Enric, “l'averiao”, va ser la seva primera Triatló i tot i no “tenir-me allà” amb ell, encara no va fer mal temps (crec que 1h 29').
-D'en Marc, no sé res... però “visto lo visto”, prefereixo no preguntar ni saber què tal li va anar.
-I per acabar de rematar-ho, l'Albert per un cop no va baixar el seu temps de Triatló.

El que jo dic... no se'ls pot deixar anar solets pel món (... crec que acabaré cobrant-lis per anar a veure'ls córrer i motivar-los).

Després de no haver fet gaire bé rés la setmana passada (només les partides de dimarts de soft ràquet amb Sussana) estava fet pols... i avui he reprès l'activitat:

5 quilòmetres en bici, un quilometret d'estiraments de cames a la cinta, mig quilòmetre de cinta caminant "en pujada" (desnivell 10), exercicis de braços a les màquines... i la classe d'abdominals.

Cada cop tinc més clar que, la setmana que no faig res, estic més baldat. Quina paradoxa, no ?.

.