CARTA AL DIRECTOR...

.

Avui he escrit una carta al Director de La Vanguardia Digital; no sé si la publicaran o no. El text de la carta és aquest:

INDEFENSIÓ:   L’AJUNTAMENT  DE  BARCELONA  NO  DIU  LA  VERITAT.

Ja fa un any, el 26 de novembre de 2009, i pel que sembla, vaig cometre una infracció de trànsit a Barcelona. Com que no n’era conscient d’haver-la fet (la multa em va arribar força dies després), vaig recórrer-la en temps i forma. Ahir, i gaire bé un any després de la suposada infracció, rebo la “Notificació de Resolució”. I no em queixo de que desestimin les meves al•legacions; és més, demà pagaré la multa de 90 euros. El que em treu de polleguera, el que no puc passar per alt, ni empassar-me, és la sensació total de INDEFENSIÓ davant de l’Administració (partint del: “...les denúncies efectuades pels agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit tindran valor probatori”, que traduït vol dir “el que jo digui, va a missa perquè ho dic jo” ) per la FALSEDAT d’una part del text resolutori que he rebut, signat per la Secretària Delegada:

“... consta en el butlletí de denúncia que el vehicle va ser aturat, el seu conductor identificat, notificat e informat tant de la infracció com del lloc on es va cometre”.

FALS; això és totalment FALS, perquè a mi en cap moment:

• NO em va aturar ningú.

• NO em va identificar ningú.

• NO em va informar ningú ni de la infracció, ni de on la vaig cometre.

i la primera noticia de la suposada infracció que vaig cometre la vaig tenir, temps després, en arribar-me la multa que, com ja he dit, vaig recórrer. El que jo dic, INDEFENSIÓ total; un “paga i calla”. Pagar, ho faré demà al matí, ja ho he dit... però callar-m’ho, no. Crec que és el mínim a que hi tinc dret.

.