Després de no fotre ni brot ahir, avui he anat pel club a fer una mica d’exercici de cames, versió “corre que te corre en la cinta... pero poco”: he fet una sèrie, rara, de 6 quilòmetres:
- 2 quilòmetres d’escalfament a ritme 5:27
- 3 quilòmetres a 4:36
- 0,5 quilòmetres de “recuperació” a 6:00
- per uns 0,5 quilòmetres finals “sprintant” a 4:00
per acabar cremant 505 calories en 29’40’’; llarga sèrie d’estiraments, dutxa... i cap a casa. És el començament d’un projecte “d'acumular quilòmetres durant el mes de novembre” de cara al dia 28, per la meva “possible” participació a la Marató de Donosti; perquè, aquest cop sí: o la preparo bé, fent quilòmetres i quilòmetres, de manera constant, o no hi vaig.
Avui, a nivell de feina, ha estat un dia d’aquells ben estranys: de sobte, i molt a primera hora del matí, han “despertat” 2 projectes que anava perseguint des de feia un parell d’anys i que estaven -com els ossos- “hibernats”. I, per la tarda, he aconseguit “engrescar” a un partner per posar en marxa un parell o tres de temes molt interessants. I és que aquesta feina meva té això: llences quelcom, ho persegueixes, ho persegueixes... queda “hibernat” i un bon dia, al cap de potser un o dos anys... tachan! “desperten”, aparentment, ells solets (gràcies, però, a la insistència “machacona” prèvia -subtil a vegades- per part meva en el decurs d’aquest un o dos anys...).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario