Jo creia que “estava tant tranquil i relaxat” de cara a la Marató de Donosti... però aquesta nit el meu cos s’ha encarregat de recordar-me de que no, de que la tensió està present. Aquesta nit, "tres doloroses pujades de bessons", dos a la cama dreta -lleus- i una “super-heavy” a la cama esquerra, ja de matinada. Sí, Txabi, sí, estàs tens encara no ho vulguis reconèixer o no t’ho sembli.Avui decidiré si li demano a en Riera de pujar junts cap a Donosti amb la seva “furgo” (i baixar dilluns amb en Xavi i la Ester); crec, a hores d’ara, que -tot i l'estalvi en la despesa- m’inclinaré per anar-hi sol, així tinc més llibertat de moviments i no tinc que dependre de ningú. No ho sé, abans del migdia el trucaré.
Collons, quin mal em fot el bessó esquerra !.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario